Cada mes a Catalunya una quinzena de francesos surten durant un cap de setmana de quatre dies per consumir substàncies psicoactives naturals importades d´Amèrica del Sud. Un nen de menys de deu anys també hauria estat present durant una d´aquestes sortides. El pare d´aquest nen fa una acusació i l´organitzador dels rituals desmenteix per Equinox
Tot va sortir a la llum gràcies als comentaris d´un nen de vuit anys. “L´ayahuasca serveix per netejar el cos i els bolets i el bufo alvarius desperten l´humanitat”. Aquell matí de diumenge del mes de novembre, el seu papà, l´Arnaud*, expatriat francès a Barcelona des de fa quinze anys, també va haver de sentir que la seva exdona i d´altres francesos, sortien periòdicament per fer una estància a una masia, al cor de les muntanyes de la Garrotxa, a Olot, on es consumirien plantes psicoactives. Per 590 euros per persona, aquests adults podrien obrir “els ulls a la vida”amb un beuratge d´ayahuasca, una liana de l´Amazònia que es beu a la nit durant cerimònies de cinc o sis hores. Per 80 euros adicionals, també podien ingerir kambo, un verí secretat per una espècie d´amfibi. Un ritual de desintoxicació que es fa al matí en dejú, amb una palangana al costat per vomitar just després. Per 150 euros més, tots poden inhalar bufo alvarius, uns cristalls provinents de les glàndules del gripau epònim mexicà, a través d´una pipeta de vidre, per alliberar-se de l´estrès.
A més, durant el conjunt de rituals, “els homes tocarien el cos i els pits de les dones en estat de trànsit per fer sortir el mal i fer entrar el bé”, explica l´Arnaud, mitjançant el testimoni del seu fill.
Que només es tractaria de medecines ancestrals, que existeixen des de fa mil.lennis a Amèrica del Sud. Aquell matí, l´Arnaud va haver d´escoltar el seu nen explicar tot això. Molt trist, no va esperar més per presentar una denúncia davant dels Mossos d´Esquadra, a la qual Equinox ha tingut accés.
Una denúncia i una acusació per deriva sectària
Finals de novembre, l´Arnaud va acusar la seva exdona de no haver protegit el seu fill. Ha fet el pas tres anys després d´haver vist una foto del seu fill, al mig del grup, publicada el 2020 a un compte d´instagram que ja no existeix. Molts cops l´Arnaud havia intentat dissuadir la seva antiga companya d´anar a aquestes reunions amb el seu fill. Força vegades l´Arnaud havia desconfiat d´aquestes reunions mensuals orquestrades per uns francesos i centrades en plantes al.lucinògenes. Sovint havia temut que aquesta entitat, que operava en mig de la natura, a Espanya, adoctrinés els seus familiars. “Però quan el meu fill em va explicar que prenen “la pau que neteja”, que tot això està a l´abast de la mà…” diu afligit per telèfon, sense poder acabar la frase.
Inquiet per aquesta presumpta influència, l´Arnaud havia fet arribar una denúncia a la Miviludes, l´organisme interministerial de vigilància i lluita contra les derives sectàries. Una denúncia més entre tantes altres rebudes per l´organització des de fa uns anys, sobre les pràctiques de “mestres i guies xamans” i el seu negoci. Un informe de la Miviludes menciona estades per consum d´ayahuasca i bufo, qualificades com estupefaents per la llei francesa, encara més cares que la reportada pel pare del nen: fins a 2350 euros per quatre dies a Barcelona. Senyala també delictes sexuals en estat de vulnerabilitat i consums que podrien provocar la mort. Tot això a França, a Europa o a Catalunya.
Una planta il.legal a França, tolerada a Espanya
Tot és una qüestió de fronteres. L´ayahuasca, té les seves arrels a Colòmbia, Perú, Brasil, Bolívia, l´Equador, Veneçuela i Paraguai. Conté DMT, dimetiltriptamina, una molècula orgànica psicotròpica qualificada com a droga tant a França com a Espanya. A l´altre costat de la frontera l´ayahuasca és il.legal, mentre que a la península ibèrica està autoritzada només per consum personal, no es pot vendre ni compartir. Una tolerància jurídica que dona l´oportunitat a l´agrupació objecte de la denúncia de l´expatriat francès, d´operar a Catalunya amb lianes colombianes des de fa aproximadament cinc anys. “És per aquest motiu que fem les nostres reunions a Espanya”, afirma de forma transparent, un membre de l´organització contactat per Equinox. No obstant, segons ell, no es pot parlar de tràfic. “No venem l´ayahuasca”, insisteix el director de les cerimònies abans d´afegir: “No és una droga perquè no causa adicció, síndrome d´abstinència ni baixons”.
Però, segons Manuel Roig, advocat especialitsta en penal i civil, està clar: “En aquestes reunions o retirs, es facilita el consum il.legal de drogues tòxiques o d´estupefaents. La gent paga, perquè compren la planta. Això és tràficar i s´arrisquen a la detenció”. Entre tres i sis anys, segons l´article 368 del Codi Penal i una multa que pot arribar fins a tres cops el cost de les substàncies. Això sense comptar la presumpta presència d´un menor”
Ni apologia ni nen, segons l´organització
Mentrestant, l´organització ho nega rotundament. “És impossible. Cap nen ha participat en una cerimònia, tampoc animals, ni companys o companyes dels participants”. Tots els participants han d´ omplir un formulari abans de començar el sojorn per “estar segurs de que són psicològicament estables i que no tenen cap contraindicació”, explica l´home. A més, els participants han de respectar una dieta dràstica, eliminant medicaments, alcohol, relacions sexuals, porc, xocolata, o d´altres productes que pugin provocar “efectes nocius” en contacte amb l´ayahuasca. Un procés ben assajat, que ell i tres persones més que dirigeixen les cerimònies, haurien experimentat durant molts anys a la selva amazònica, al costat de veritables xamans.
Perquè ells no ho són, assegura ell. Cap diploma, cap formació. Ni promeses de curació. Més aviat es tractaria del coneixement de les “virtuts” d´aquesta substància que és objecte de nombrosos congressos i estudis, explica l´adepte de les cerimònies d´ayahuasca. Del costat dels “experimentats”, els mots clau serien més aviat: “mirall intern”, “desenvolupament personal”, “comprensió d´un mateix”o també “descoberta controlada”. No hi ha raons per demanar disculpes, afegeix un dels organitzadors entrevistats per Equinox.
Però és difícil sentir cap elogi provinent d´un pare que s´imagina el seu fill assistint a una d´aquestes reunions. Pensar que es troba rodejat només d´adults, estirats al terra, amb la boca oberta, com es veu a les imatges difoses a les xarxes socials i arxivades pel demandant. Pensar que el seu nen petit ha vist homes i dones nus amb les esquenes escarificades. És també difícil d´imaginar que el seu fill es va trobar enmig d´una pressumpta secta, com explica a la seva denúncia.
Mentre que de l´altre costat, el discurs és ben diferent: “No som pas una secta. Som totalment transparents, no amaguem res. No guanyem grans sumes de diners, no retenim a cap persona, ni influenciem psicològicament”.
Però, es tracti d´una droga o d´una simple planta, d´una pressumpta secta o d´una organització de ple dret, l´Arnaud conclou: “Voldria simplement que el meu fill no assistís mai més”. L´assumpte es troba ara a les mans de la justícia.
*Per respecte a l´anonimat, el nom ha estat canviat
