El combat contra el rellotge biològic no coneix fronteres. Davant l´edat que avança i la fertilitat que retrocedeix, les franceses posen la seva confiança en la medicina. Però no en qualsevol: la de Barcelona. No obstant, la reproducció assistida i la congelació d´òvuls estan totalment legalitzades a França. Aleshores, per què escullen el nostre país? Testimonis de dones en una cursa contrarellotge contra la natura.
El temps. I si només calgués un tren, un cotxe o un avió per recuperar-lo? O uns bitllets per comprar-lo? Traspassar la frontera franco-espanyola per alentir el valuós rellotge intern.Tic-tac. A força d´escoltar-ho, cada cop més franceses truquen a la porta de clíniques barceloneses amb l´esperança de concebre un fill algun dia.
A Fertilab, clínica de fertilitat situada al barri de Sant Gervasi-Galvany, el 70% de les pacients són estrangeres. En aquest percentatge, una dona de cada tres és francòfona i, o bé ha congelat els seus òvuls, o bé s´ha sotmès a un tractament de reproducció assistida. En aquest centre concretament, des de la pandèmia de la Covid-19, més de cent dones franceses han decidit “preservar la seva fertilitat” i alentir el pèndol el temps necessari per estabilitzar-se en els terrenys professional i personal.
“Les francòfones són les més actives darrera de les anglòfones i davant de les espanyoles i les italianes,” confirma Federica Moffa, doctora ginecòloga, parlant en un perfecte francès.
A França, des del text de llei d´agost de 2021 extenent el dret a la reproducció assistida a totes les dones, les franceses tenen també accés a la congelació d´òvuls entre els 29 i els 37 anys. A més a més, el procés està completament subvencionat per la Seguretat Social. Un avantatge inexistent a Espanya. Llavors, per què encara són tantes les dones que vénen a la capital catalana?
“Tinc 35 anys, però el meu úter té més de 40”
“A França estan sobrecarregats i es passen la pilota,” assegura la Sarah, francesa que viu a Barcelona des de fa un any i mig. Amb 35 anys, just acaba de començar els tràmits. Soltera, la seva ginecòloga li aconsella afanyar-se. La seva reserva d´òvuls decau. “Tot i que sempre em diuen que semblo més jove que la meva edat, el meu úter té més de 40 anys,” diu afligida.
40 anys, la xifra crítica per aconseguir quedar-se embarassada, ja que cinc anys abans la fertilitat haurà començat la seva caiguda lliure. Aleshores, encara que no existeix edat límit a Espanya, el nou sostre es troba sobre els 37 anys. És l´edat a la qual es deixa de “ser una bona candidata” als ulls dels metges. “Amb les demores a França, aviat arribaré als 37,” es queixa la Sarah.
A l´Hexàgon estem parlant d´un any i mig o dos d´espera; de molts mesos abans d´aconseguir una primera cita i passar el conjunt d´exàmens necessaris abans l´extracció i vitrificació d´ovòcits “madurs.” Aquests darrers, podran més tard, després de la descongelació, arribar a ser un bebè per mitjà de la fecundació in vitro. Una tècnica ben consolidada a Espanya, i sobretot ràpida.
Comprar temps per alliberar-se d´un pes
Tic-tac. La Sarah ha escollit “comprar temps.” “Vull tenir fills, no vull perdre aquesta oportunitat. És el preu de la meva tranquilitat.” La tarifa oscil.la entre 2000 i 3000 euros per cicle. A més, s´ha d´afegir la quota anual de manteniment, que de vegades està inclosa i d´altres és onerosa: al voltant de 300 euros a l´any. Bastant més que la seva veïna francesa, que ofereix un paquet a 45 euros.
Però, no és cert que el temps no té preu? A la trentena, l´Oriane no ha dubtat malgrat les despeses. “Per mi és una presa de control sobre la meva vida, perquè tinc moltes ganes de tenir fills, però no inmediatament.” Per aconseguir fundar una família entre els 37 i 39 anys, com idealment ella calcula, la bretona ha fet el pas el darrer març. “Des de llavors em sento alliberada.” Un pes menys, tal com ella ho descriu. No estar obligada a seguir el rellotge biològic i poder aprofitar la seva segona joventut d´expatriada francesa a Barcelona.
Per altra banda, l´Audrey de 43 anys i la Séverine de 42, totes dues originàries de la regió parisenca, no tenien gaire més temps. Estaven soles, però volien ser mares. “Em veia arribant als 40 sola i em penedia de no tenir fills,” afirma la Séverine, mare de la Ninon, nascuda el 20 de gener de 2023 per reproducció assistida; una mica abans que el fill de l´Audrey, el Jahmany, nascut el 10 de març.
“A Espanya és més ràpid,” expliquen les dues mares soles per telèfon; de fons rialles de bebè. Més ràpid que a França, on encara avui, s´ha d´esperar molt de temps. “Des de que és legal a França, tenim encara més sol.licituds aquí a Barcelona. Disposem de molts més donants i l´anonimat està autoritzat” assegura la ginecòloga de la clínica Fertilab.
Poques vegades recuperar el temps haurà estat més preciós. Maximitzar-lo és el nervi del negoci.
I en aquest joc, Barcelona guanya a tots els nivells.
El remot per guanyar unes setmanes
Gràcies a la teleconsulta, Fertilab pot augmentar els plaços. El temps es pot comptar amb els dits d´una sola mà quan es tracta de congelar els òvuls. “En dues setmanes, la pacient té la primera consulta. Abans haurà enviat el seu expedient, amb l´ecografia i la mostra de sang, i ja podrem començar el següent cicle,” explica la doctora Federica Moffa. Paral.lelament, a França les pacients comencen el tractament a base d´hormones. Injeccions valorades en 1000 euros, que són totalment reemborsades per la Seguretat Social a França. “És un gran avantatge que les espanyoles i les italianes no tenen. Així doncs, a les franceses els hi convé quedar-se a casa seva i fer-se el seguiment a França fins el darrer minut,” diu la doctora. Un cop han rebut el vistiplau per l´operació, les dones tenen entre 48 i 72 hores per aconseguir els seus bitllets cap a Barcelona.
És a la capital catalana, i sota un timing molt precís, on els seus òvuls s´uneixen als altres 4000 (dada de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF) amb data de 2020) conservats a la península ibèrica a – 196 graus. Espanya es situa doncs com a líder de la reproducció assistida a Europa, segons els registres de l´ESHRE.
Una taxa que s´aconsegueix a Barcelona, en part, gràcies a la perícia tècnica desenvolupada des dels inicis dels anys 2000. “El nivell és molt alt. Hi ha una competició entre els centres i tenim les millors tecnologies. Aleshores, obligatòriament, les coses s´han de fer de manera perfecta,” assegura la doctora Federica Moffa de la clínica Fertilab. “La rapidesa i l´excel.lència fan que Barcelona sigui ‘The place to be’.” L´indret on el temps s´atura, contra natura.
