Aquesta fortalesa no passa desapercebuda als ulls dels viatgers que travessen la frontera franco-catalana. La construcció s’eleva sobre el poble del Pertús, als Pirineus Orientals. Conté nombrosos secrets. Història. Situada sobre el Pas del Pertús, la fortalesa de Bellegarde crida l’atenció de molts viatgers a la frontera franco-catalana.
La seva història està lligada a la del Regne de Mallorca. El 1285, mentre aquest feu existia encara no feia una dècada, Pere III d’Aragó representava una seriosa amenaça pel jove rei mallorquí Jaume II. Per defensar-se, va fer construir una talaia sobre El Pertús. A l’època, no era una simple torre de vigilància. S’havia erigit a vint metres d’alçada i el gruix dels seus murs era d’un metre i mig.
En el transcurs del segle XIV, el rei d’Aragó reprenia els atacs militars contra el seu veí. La torre va ser així abandonada des del punt de vista reial. Només servia al senyor de la regió per obligar als viatgers a pagar un impost de duana. Finalment, El Pertús esdevé territori francès arran del Tractat dels Pirineus el 1659.
S’ha d’assenyalar que la fortificació va ser declarada monument històric el 26 de juny de 1967.
Símbol de guerra
La fortalesa de Bellegarde ha estat escenari de nombrosos conflictes. Per començar, el 8 de maig de 1674, Bellegarde va ser presa pels espanyols durant la guerra d’Holanda. No obstant això, va ser ràpidament reconquerida pel comte Frédéric-Armand de Schomberg al desè dia de setge, el 29 de juliol de 1675.
El 1679, Sébastien Le Prestre Vauban visitava Bellegarde i aprobava un pla d’ampliació considerable que li proposava el seu enginyer, Christian Rousselot de Monceaux. Aquest va aportar modificacions i sobretot va proposar una fortalesa més coherent. L’any següent, Louvois va acceptar els punts essencials del projecte.
Una segona guerra va deixar la seva empremta a la història d’aquest fort. El 1793, els espanyols llançaven una àmplia ofensiva per annexar-se el Roussillon. El general Ricardos va passar pel Vallespir, va ocupar primer de tot Prats de Molló el 25 de maig de 1793. A continuació, la fortalesa Lagarde el 5 de juny del mateix any. Tot seguit, descendeix a la vall i pren Bellegarde el 25 de juny, el qual romandrà espanyol durant bona part de la guerra. No serà reconquerit per França fins el 13 de setembre de 1794, mitjançant les tropes del general Dugommier.
Com anècdota, el fort va acollir el cos del seu alliberador a la seva mort, el 17 de novembre de 1794 a Figueres. No obstant, les restes mortals foren posteriorment traslladades i substituïdes per un monument en memòria d’aquest destacat general francès.
En el transcurs d’aquest període revolucionari, la fortalesa va ser reanomenada, durant un temps, “Fort de Midi-Libre” o “Sud-Libre”. Una picada d’ullet a Condé que, reprès per les tropes republicanes, havia estat anomenat “Nord-Libre”.
Frontera franco-catalana i paper important durant la Retirada
El 1939, Espanya és testimoni de la Retirada. Dins d’aquest període, els republicans espanyols fugien del país davant l’avançada de les tropes del general Franco. Es sospitava d’ells i van ser tancats temporalment als camps. Els primers van establir-se a les platges d’Argelès. Més endavant, l’internament es va dur a terme al camp de Ribesaltes. La fortalesa de Bellegarde tindrà la funció de camp d’internament el gener i febrer de 1939. Durant la Segona Guerra Mundial, el fort esdevé una presó de la Gestapo per als presoners de guerra evadits, republicans espanyols i contrabandistes.
Actualment, la fortalesa, oberta al públic entre el 15 de juny i el mes de setembre, ens ofereix una petita exposició sobre la seva història i l’arqueologia del Coll Panissars. No és difícil trobar motius que despertin la curiositat dels visitants.
