1812, Barcelona i la resta de Catalunya estaven oficialment integrades a la resta de l’estat francès. Retorn a un capítol poc conegut de la història en comú entre els dos territoris veïns.
1789, França fa la seva revolució. La resta de monarquies europees es troba en estat d’alerta pel possible risc de contagi.
Espanya envia la seva armada per ocupar el territori de l’actual Rosselló (Perpinyà-Pirineus Orientals) amb la finalitat d’assegurar la frontera. La reacció de França va ser més contundent que l’atac inicial. A més de recuperar el Rosselló, les tropes tricolor van aprofitar per instalar-se als actuals territoris de l’Empordà, de la Vall d’Aran i la Cerdanya.
15000 militars francesos a Catalunya
D’enemics, França i Espanya van passar a ser aliats per guerrejar contra els anglesos. Durant el pacte de Fontainebleau, signat el 1807, la Corona espanyola va autoritzar les tropes de Napoleó a fer estada a Catalunya. L’any següent, 15000 militars entren a Catalunya. Napoleó aprofitarà el conflicte per destronar el rei d’Espanya Carles IV i reemplaçar-lo pel seu germà Joseph Bonaparte.
Barcelona cau, Catalunya resisteix
Barcelona, paradoxalment, serà la primera ciutat a caure íntegrament en mans franceses. Els catalans es van revoltar a la resta del territori. França va patir una derrota a la zona del Maresme, al nord, i a Igualada, a 60 kilòmetres de Barcelona. El general Duhesme va haver de fer front als combatents suïssos i valons que van ajudar els catalans.
Duhesme es va equivocar al creure que les tropes de l’adversari eren nombroses i això va causar el pànic del seu exèrcit. Més de 300 soldats francesos van desertar. Un episodi que va renforçar la determinació dels rebels catalans.
El general Duhesme es va refugiar amb els seus homes a Barcelona intramurs, a l’espera que reforços militars arribessin de França per conquerir la resta de Catalunya. A França li esperaven més problemes. La ciutat de Girona va resistir dos assalts abans de rendir-se als francesos el 1809. Tarragona va caure dos anys més tard.
Catalunya esdevé francesa
El 1812, Napoleó va decretar que el conjunt de Catalunya era un territori oficialment francès i seria gestionat administrativament per París. Catalunya va ser dividida en quatre departaments francesos: el de Montserrat, amb Barcelona com a capital; el Ter, tenia Girona com a ciutat principal; el Segre a Puigcerdà i, finalment, les Boques de l’Ebre, a Lleida. Per altra banda, Andorra era també francesa, unida al departament del Segre; i l’actual Vall d’Aran, va ser annexionada a l’Alta Garona.
Armistici
Una dominació francesa que no duraria gaire temps. Anglaterra, ara aliada amb Espanya, va desembarcar el 1813 a Alacant per “alliberar el territori” i restituir-lo a la Corona d’Espanya.
Napoleó va signar l’amnistia el 1814 i Ferran VII esdevingué el nou rei d’Espanya, fent la seva entrada per la Jonquera. Es va creuar en aquest municipi els darrers soldats francesos que, fent el camí a l’inrevés, es retiraven.
