Franceses totes dues, Jocelyne* i la seva filla Eva* no poden abandonar Espanya, sota amenaça d´accions judicials. Una situació a la que s´enfronten desenes de dones arreu del món
Jocelyne és una lluitadora exhausta. “Tinc por de col.lapsar”, reconeix amb llàgrimes als ulls, a un cafè barcelonès acompanyada per una amiga. Separada des de fa tres anys del pare de l´Eva, també francès, parla de maltractament psicològic que mai no ha cessat. Mare i filla pateixen amenaces, assetjament i humiliacions de l´exmarit, sense saber que fer. La jove ha perdut l´interès per l´escola, les seves notes estan en caiguda lliure i pateix d´insomni. Finalment, és ella qui ha posat una denúncia a principis d´any per “ser protegida del seu pare”.
Un tribunal especialitzat en violència contra les dones s´ha fet càrrec i la Jocelyne recupera l´esperança. Ha obtingut una custòdia temporal exclusiva, però que ve acompanyada d´una prohibició per l´Eva de sortir del territori, al menys fins a la decisió definitiva. Una desagradable sorpresa per la Jocelyne, que no comprèn com Espanya impedeix que tornin al seu país. A més, encara que obtingui la custòdia definitiva, el pare pot conservar els seus drets parentals i ella necessitarà que arribin a un acord en qualsevol decisió que concerneixi la salut de l´Eva, la seva educació i les sortides del territori, fins que compleixi els 18 anys. La Jocelyne està enfonsada. Ella que tant estimava aquesta ciutat, ara viu un malson. “Estem bloquejades aquí, Barcelona ha esdevingut la nostra presó”.
Tot i que tota la família és francesa, és la justícia espanyola qui dictamina. Bloquejar ciutadans estrangers, “això no perturba a cap Estat del món”, explica Laure Carchon-Veyrier de l´associació Mots et Maux de femmes. L´associació acompanya cada mes unes quaranta dones expatriades franceses, víctimes de violència conjugal i intrafamiliar, i el cas de la Jocelyne està ben lluny de ser l´únic. “Inclús després de la separació la violència continua i sovint es duplica, i en el centre es troba el fill o la filla, completament instrumentalitzat”. La retenció al territori és doncs un clàssic dels exmarits violents per tractar de mantenir la influència i aquesta situació pot prolongar-se durant anys, ens explica la voluntària.
Tornar a França, un delicte per la justícia espanyola
Evidentment, com moltes dones abans d´ella, va pensar en fugir, convençuda de que seria protegida pel seu país. Una molt mala idea, li van advertir Laure Carchon-Veyrier, les associacions espanyoles d´ajuda a les víctimes i fins i tot la gendarmeria francesa, amb la qual va contactar. “Ella seria perseguida per segrest i s´arriscaria a acabar a la presó”, confirma l´advocat penalista Javier Madrid. Ni parlar de trobar auxili per part del Consulat o de l´Ambaixada de França a Espanya. “Quan hi ha un judici en curs, la diplomàcia francesa no pot prendre part”, explica la portaveu de Mots et Maux de femmes.
“Estem a Europa i no podem circular lliurement ni tornar al nostre país?”, es revolta aquesta mare esgotada. Afortunadament, ha pogut comptar amb l´ajut d´alguns amics barcelonesos i de diverses associacions, com la de Laure, que permet “tenir algú amb qui parlar del tema sense culpabilitzar-se per parlar-ho sempre amb els seus familiars i amics”. Un procés primordial segons la voluntària.
“Fa uns mesos, ella no era encara conscient de l´amplitud d´aquesta influència i de les violències sofertes, no obstant, identificant aquestes agressions, les ha pogut afegir al dossier judicial”.
Però al dedicar-se en cos i ànima a aquesta batalla, la Jocelyne ha gastat tots els seus estalvis, arruïnada per les despeses judicials, els advocats i les incomptables traduccions jurades. “La violència psicològica és molt difícil de demostrar, especialment quan no som espanyols i cal traduir totes les proves escrites de la violència verbal; les traduccions no tenen la mateixa força i es prenen menys seriosament, i sobretot és molt car”. A cada etapa, té la impressió que ha de lluitar el doble que els altres pel fet de ser estrangera. Però, per la seva filla trucarà a totes les portes, esgotarà tots els recursos possibles. “La veig en risc de fracàs escolar. No pensa en res més, això la turmenta i no puc quedar-me sense fer res”
Aprofitant les últimes amenaces rebudes, els seus advocats demanaran una autorització expressa per sortir del territori. Un tràmit que podria suposar mesos d´espera, sense garantia d´èxit.
*S´han canviat els noms per preservar la identitat de les víctimes
