Juliol de 1936. L’esclat de la guerra civil a Espanya posarà a prova la política estrangera de França i Gran Bretanya. L’equilibri al Mediterrani Occidental es troba en joc. El risc de bombardeig per part de França planeja sobre la ciutat de Barcelona.
El 26 de juliol de 1936, almiralls francesos, britànics i italians es van reunir a la capital catalana per planificar un atac contra el principal port del Mediterrani Occidental: el port de Barcelona. Aquest bombardeig, tenia com a objectiu desestabilitzar el país a través de la capital del catalanisme i l’obrerisme, però també, colpejar les empreses internacionals que utilitzaven el port de Barcelona: General Motors, Siemens, Pirelli i centenars de PIMES franceses i suïsses.
Francesos, britànics i italians van concentrar els seus vaixells de guerra al voltant de la capital catalana. El rumor de guerra va atemorir Barcelona, els residents estrangers i les seves empreses. A més, la notícia obligarà els governs europeus i americans, a enviar diferents unitats marítimes a Barcelona, per evacuar els seus ciutadans i protegir els seus consolats. El 1936, com avui, Barcelona era una ciutat principal de l’Estat, posseïdora d’una de les més importants xarxes consulars i diplomàtiques.
Evacuació dels europeus
El pla preveia desembarcar les tropes per ocupar el port i avançar a través de la ciutat, però també, bombardejar punts claus en cas de resistència. Montjuïc era un dels objectius previstos. El desembarcament pretenia controlar l’edifici de duanes, en un primer moment, i certes parts del port, per mitjà de cada cos expedicionari, per tal de facilitar les evacuacions dels ciutadans.
Aleshores, per què aquest atac mai no va tenir lloc? Els bel·ligerants han hagut de fer-se una pregunta crucial: a la situació de guerra civil a la que es trobava Espanya, qui estava al comandament? Si els marines italians, francesos i britànics desembarcaven a Barcelona i obrien foc sobre territori sobirà d’un tercer país: a qui haurien de declarar la guerra? A la República espanyola? A la Generalitat de Catalunya, que intentava controlar l’espai públic barcelonès? Als anarquistes, que feien regnar la seva llei als carrers de la ciutat?
Davant d’aquesta delicada situació, les forces aliades van renunciar al seu projecte. Això no va impedir que s’escampesin rumors que afirmaven que el desembarcament, efectivament, havia tingut lloc. Un periòdic italià va escriure: “Els treballadors del port s’han negat a proporcionar aigua potable a un vaixell de creuer italià [ … ], vint-i-cinc marins armats han desembarcat i han desfilat en direcció a la Generalitat, la Rambla i el carrer Ferran.”
Amb l’esclat de la guerra civil, 28000 habitants i estrangers van ser evacuats de Barcelona i 15000 catalans, van fugir travessant els Pirineus.
Aquest article està inspirat en el treball de recerques històriques d’Arnau González i Vilalta, professor de l’Universitat Autònoma de Barcelona i autor del llibre “Humanitarisme, consolats i negocis bruts. Evacuacions a Barcelona (1936-1938 )” de l’editorial Base.
