Editorial de Nico Salvado, fundador d´Equinox
40 anys de dictadura, amb la prohibició del sindicalisme i dels partits polítics, han moldejat en certa manera l´activisme a Espanya. L´arribada de la democràcia el 1975, s´ha produït enmig d´una certa indolència popular, amb un poble espanyol habituat a que els assumptes es decideixin sense comptar amb ell. Caldrà esperar al 2010, amb la crisi econòmica, el naixement del moviment dels Indignats i les manifestacions per la independència de Catalunya, perquè que les marees humanes espanyoles participin en algunes vagues. Seran ràpidament calmades per l´absència de vents de rebel.lió…
El 2023 el nombre d´empreses afectades per un moviment de vaga a Espanya es situa en només un 0,0056%. A França: 2´5%. La diferència és astronòmica. No obstant, la premsa espanyola conservadora com El Confidencial explica que “les xifres de vagues i de conflictes socials, augmenten de manera explosiva al país”. Al.lega una pujada del 12% sobre el darrer trimestre de 2023.
L´any passat, la SNCF va deixar de treballar 59 dies, en comparació amb els 5 díes al mateix període de la companyia espanyola ferroviària RENFE. Xifres que ja s´apropen a la caricatura per la gran diferència entre els dos sistemes, francès i espanyol. Com hem senyalat al principi de l´article, hi ha una raó històrica. Al sortir de la guerra, França es va reconstruir sota l´orientació del Consell Nacional de la Resistència, influenciat per les idees d´esquerra i dirigit en part pels comunistes, gràcies a la benedicció del general de Gaulle.
De fet, a França, el dret de vaga està gairebé sacralitzat a la Constitució, mentre que a Espanya, és la llibertat dels individus ( particularment de desplaçar-se ) el que predomina a la llei constitucional.
Si mentre es viu a Espanya, es té la impressió de que les vagues són inexistents, és certament així. Fins i tot, quan un moviment social es desencadena, és el govern qui té la darrera paraula per decretar la proporció de serveis mínims. Si a França el servei mínim mai excedeix el 50% en hora punta als transports francesos, per exemple, el govern de Catalunya ha arribat a decretar un servei mínim del 90% a l´aeroport de Barcelona, quan el personal va intentar portar a terme un moviment de bloqueig durant les vacances de Nadal de 2022. De nou, el dret fonamental de poder desplaçar-se, d´entrar i sortir del país va ser invocat per les autoritats. Desanimats, els empleats van renunciar a un moviment social que ja no servia per res.
