Philippe Saman ha estat director de la Cambra de Comerç de Barcelona de 1979 a 2021. Actualment, intervé com un simple ciutadà francès de Barcelona, amb la visió retrospectiva d´aquell que viu a la capital de Catalunya des de 1978
El problema de la manca d´aigua que patim actualment a Barcelona i Catalunya no és nou.
Me´n recordo que ja era un tema d´actualitat – en una menor mesura, això sí – a la meva arribada a la capital catalana, a finals dels anys 70, fa més de 45 anys.
Sense remuntar-nos tan lluny en el temps, el 2008, la sequera i les reserves d´aigua al mínim ja havien posat en alerta el teixit social, econòmic i polític local.
Al mes de maig, la capital catalana va acollir vaixells cisterna omplerts d´aigua provinent – entre d´altres – de Marsella. No obstant, les plujes providencials caigudes en aquell moment van conduir a la rescissió dels contractes d´aprovisionament i el tema va passar a un segon pla. La pluja engendra l´oblit. I aquesta dinàmica es repeteix des de fa anys.
L´absència de plujes significatives des de fa més de tres anys ens ha conduït a la terrible situació que vivim actualment i que penalitza – per dir-ho de manera suau – sectors de la població. La sequera del segle. No es tracta únicament del nostre benestar, sinó de la supervivència de nombroses activitats. L´agricultura, la indústria i els serveis, entre els quals es troba el turisme, estan afectats.
Per descomptat, els nostres hàbits de consum i de vida evolucionen i han de ser revisats. El canvi climàtic, del qual es parla tant des de fa anys, és també això.
Les mesures més immediates novament, seran la compra d´aigua i el seu transport cap a Barcelona. El lloc d´origen d´aquesta aigua no té importància, l´important és que ens arribi.
Augmentar el nombre de plantes dessalinitzadores i ampliar la capacitat de les ja existents, millorar les infraestructures – principalment portuàries – redissenyar el sistema hidrogràfic espanyol…
Durant els darrers anys, diverses solucions han estat estudiades.
En tot aquest llarg període, els governs – nacionals, regionals i municipals – s´han succeït. Han governat tots els partits polítics, a un moment o a un altre, però cap decisió s´ha pres. No s´ha produït cap inversió significativa.
És cert que les repercussions de les seleccions estratègiques i les inversions només tenen efecte en períodes d´entre deu i dotze anys. Cap repercussió a curt termini. No causa un efecte sobre les següents eleccions, solament sobre les futures generacions…La gestió de l´aigua no apareix doncs a les promeses electorals, ves per on…
Així que, Marsella surt de nou al rescat de Barcelona, sí, però…ja és hora que cadascú assumeixi les seves responsabilitats.
