Beguts com aperitiu o com un digestiu acompanyat d´aigua fresca, aquestes begudes alcohòliques fan furor a les terrasses de la Costa Blava i la Costa Brava sota un sol de justícia.
Quin dels dos és el més antic?
Entre l´Anís del Mono i el Ricard, la beguda espanyola va néixer en primer lloc. Creada el 1870 per Vicenç Bosch, el licor és originari de Badalona ( d´aquí el seu sobrenom “El xulo de Badalona”). Per altra banda, la recepta del Ricard va ser inventada bastant més tard, el 1932, per Paul Ricard, a Marsella.
La recepta: quines són les diferències?
Tot i que el gust pot semblar similar, les receptes de les dues begudes difereixen: el Ricard té una base d´extractes naturals d´anís estrellat ( també anomenat badiana de la Xina ) junt amb plantes provençals i fonoll. L´Anís del Mono, està constituït per extractes naturals de grans d´anís verd i de plantes aromàtiques i digestives com l´anís estrellat, la coriandre i el macís ( provinent de la nou moscada ).
No obstant, les dues receptes guarden certes similituds, concretament, una base d´aigua, alcohol agrícola, sucre i regalèssia.
A més, existeixen altres versions del licor a d´altres països de l´àrea mediterrània, com la sambuca d´ Itàlia, l´aniset d´Algèria ( arribat el 1835, amb els francesos ) o l´ouzo de Grècia.
D´on ve el mot “pastis”?
Avui dia, descriu una beguda anisada d´entre 40º i 45º. El mot “pastis” troba el seu origen a l´antic provençal: ‘pastitz’ significava ‘paté’ o ‘barreja’ i vindria del llatí popular pasticius.
