El laberint d´Horta és una joia singular de Barcelona d´essència francesa i de natura romàntica
El 1794, al barri d’Horta-Guinardó, al nord-est de Barcelona, el marquès de Llupià, Joan Antoni Desvalls i d’Ardena, és propietari d´un terreny de 9 hectàrees. Aquest marquès, posseïdor d´ un notable gust artístic, va dissenyar un jardí neo-clàssic a la francesa. Li va donar cos amb l´ajuda de l´arquitecte italià Domenico Bagutti i el jardiner francès Joseph Delvalet. En aquella època, Sant Joan d’Horta era un municipi independent de Barcelona, que no va ser annexionat fins al 1904.
A mitjans del segle XIX, els hereus del marquès van ampliar el parc al costat del torrent d´en Pallós amb un jardí romàntic, parterres, places, grans arbres i una cascada. A més, van afegir un canal que enllaçava dues terrasses, la superior i la intermèdia.
Prop del palau, que era l´antiga residència de la família del marquès, és possible admirar una font heràldica amb una columna coronada per un gos i un pelicà, així com el Jardí dels Boixos. A Horta, l´aigua s´uneix amb gràcia amb les estàtues que rendeixen homenatge a la mitologia grega.
El parc va atreure també a reis. Carles IV (1802), Ferran VII (1828) i Alfons XIII (1908) van celebrar recepcions oficials als jardins d´Horta.
Cultura al parc
Actualment, l´Ajuntament de Barcelona organitza festivitats al parcs: concerts de música clàssica i espectacles de tota mena. De fet, això no és una novetat, ja al 1880 el parc d´Horta era el terreny de trobades socials i culturals, amb representacions teatrals a l´aire lliure. El cèlebre poeta català Joan Maragall va formar part dels events, particularment el 10 d´octubre de 1898, amb la preestrena de la tragèdia de Goethe, Ifigenia a Tàurida.
El laberint
Naturalment, el fermall d´or del parc és el seu laberint. 750 metres de xiprers tallats finament composen aquesta tortuosa organització. A l´entrada del laberint, sempre fidel a l´esperit de la mitologia grega que regna al parc, trobem les figures d´Ariadna i Teseu acompanyades d´una inscripció gravada a la pedra : « Entra, saldrás sin rodeo, / el laberinto es sencillo, / no es menester el ovillo / que dio Ariadna a Teseo ».
L´obsessió grega també es manifesta al centre del laberint amb una estàtua del déu de l´amor, Eros. A la sortida, ens trobem un homenatge a la nimfa Eco i a Narcís amb la frase següent: « De un ardiente frenesí / Eco y Narciso abrazados, / fallecen enamorados, / ella de él y él de sí ».
Els que arriben a sortir del laberint poden admirar, a només uns metres de distància, el « Jardín de los Musgos » homenatjant el famós Minotaure amb una estàtua de la seva imatge.
L´any 2006, una escena del film “El Perfum” va ser rodada al parc.
