Mentre que l´Assemblea Nacional Francesa ha votat aquesta setmana un text pioner per frenar la fast fashion, la pàtria de Zara sembla que es demora
L´inventor de la fast fashion és espanyol. Amancio Ortega també disposa de la fortuna més gran del país. Va ser durant molt de temps un motiu d´orgull molt relevant a Espanya. Una història d´èxit no gaire comú al país, la del fill d´un ferroviari autodidacta i terriblement ambiciós. Posseïdor d´una fortuna actualment estimada en una mica més de 100 000 milions d´euros, aquest discret gallec de 87 anys està al capdavant d´un imperi anomenat Inditex que dóna feina a 160 000 persones.
Amb un patrimoni d´aquesta envergadura, es comprèn la timidesa de Madrid a comprometre´s en la lluita contra la fast fashion. “Tant de bo la llei francesa pogués servir d´exemple a Espanya”, escriu a LinkedIn Gema Gómez, creadora de la plataforma Slow Fashion. El text, que encara ha de ser validat al Senat, preveu la prohibició de la publicitat per la venda de roba a preu de saldo i un sistema d´eco-score per les empreses tèxtils ( penalització per la roba que contamina molt, bonificació quan contamina poc ). Única al món, la llei fa una labor pionera a l´altre costat dels Pirineus.
Un canvi de visió
No obstant, la fast fashion ja no té tampoc bona premsa a la banda ibèrica. El 2013, el col.lapse d´una fàbrica a Bangladesh va posar al descobert les penoses condicions de treball dels empleats del tèxtil d´ús limitat. L´accident va causar 1135 morts, produint un primer electroxoc a la població espanyola. La pandèmia i també la seva recerca de sentit i d´ètica, han ajudat a concienciar-nos una mica més.
El 2022, Madrid votava un text que prohibia la destrucció d´excedents de peces tèxtils. D´ara en endavant, s´ha de donar sortida als articles que no s´han venut a través de canals alternatius, vendes o donacions. Els circuits de segona mà mai havien vist passar tantes tones de roba. No obstant, pel planeta, si reciclar és positiu, produir menys, és encara millor.
Així doncs, frenar el sobreconsum és el primer objectiu del legislador francès. Similar constatació a Espanya: l´esquerra radical de Sumar, el partit de la vice-presidenta del govern espanyol Yolanda Díaz ha declarat el passat gener: “Produïm massa roba”. La formació reclamava una reunió entre l´executiu i els principals actors del sector amb la finalitat de trobar solucions “que no possin en risc els beneficis de les empreses”. Un objectiu ambiciós, diran alguns, timid diran els altres; els interessos dels industrials i els del planeta, semblen ser oposats. La proposició, de moment, no s´ha portat a terme.
