Al segle XV, el matrimoni entre Yolande d´Anjou i François I de Bretanya va unir per sempre la història de Catalunya i la Bretanya
És l´any 1434 i en aquesta època Nantes és un ducat independent. En aquest mateix any, neixia Renaud de Bretanya i d´Anjou. Era el fill de François I, comte de Montfort i futur duc de Bretanya , i Yolande d´Anjou. El vincle entre la Bretanya i Catalunya el trobem en els orígens de Yolande d´Anjou.
Dinastia reial catalana
La dona que esdevindria comtessa de Montfort, com a conseqüència de la seva unió amb François I, era una de les darreres descendents de la família Bel.lònides. Es tracta de la dinastia reial catalana que provenia de Guifré el Pilós al segle IX. La seva estirp havia sobreviscut malgrat la mort de Joan I de Castella (1396) i Martí I (1410), però sobretot, la dinastia va resistir la forta repressió dels Trastàmara, que van arribar al tron de Barcelona el 1412.
A partir del naixement del Renaud el 1434, Alfons V, el segon Trastàmara i rei d´Aragó des del 1416 fins al 1458, va ser fortament qüestionat per part del poder català. La raó? Renaud era un descendent de la dinastia de Bel.lònides, l´antiga família reial, i Alfons V era incapaç d´engendrar un descendent. D´altra banda, les malapteses de Casp van fer aparèixer l´espectre d´una eventual guerra civil a Catalunya.
Yolanda d´Aragó, la gran protagonista de la Guerra dels Cent Anys
Yolande d´Anjou, la mare del Renaud, era la filla de Yolanda d´Aragó, la gran estratega del partit de Valois-Anjou-Armagnac ( facció francesa ) durant la Guerra dels Cent Anys ( 1337-1453 ), que va donar origen al mite de Joana d´Arc. Yolanda d´Aragó ( Barcelona, 1385- Saumur, Anjou-França, 1442 ) era la filla gran del rei Joan I de Catalunya i Aragó i de la seva segona esposa, Yolanda de Bar.
Segons els historiadors, la incomprensible cultura patriarcal de Barcelona va impedir que Yolanda fos la reina titular, per dret legítim i ordre de successió de la corona catalana-aragonesa, a la mort del seu pare Joan I ( 1396 ) i la del seu oncle Martí I ( 1410 ). Casada amb Lluís d´Anjou ( 1400 ), rei de Nàpols, duc d´Anjou i comte de Provença, i dotada d´una intel.ligència política extraordinària, ella serà la gran dama de la darrera i decisiva fase del conflicte dels Cent Anys.
Matrimoni reial
Per què Yolande ( o Violante) d´Anjou i François I de Bretanya es van casar? A principis del segle XV, la Bretanya era un estat independent que ocupava una posició estratègica molt apreciada. És al centre d´aquest tauler d´escacs que es va desenvolupar la Guerra dels Cent Anys ( 1337-1453 ). Francesos i anglesos havien desplegat una política de matrimoni que tenia com a objectiu inclinar Gran Bretanya al seu costat. No obstant, entre 1430 i 1431, durant la negociació de les relacions entre Bretanya i Anjou, els francesos ja portaven avantatge.
El pare de la núvia ( és a dir, el futur sogre de François I de Bretanya ) era el nét de Jeanne de Penthièvre, la última duquessa d´aquesta dinastia, expulsada pels Montfort durant la guerra de successió bretona ( 1361-1364 ). Unir en matrimoni François I ( de la casa Montfort ) amb Yolande ( una descendent de Penthièvre ) aconseguia suturar les antigues ferides, i encara més, aquesta unió, seria beneficiosa per la família al poder i també per la que havia perdut el poder algunes dècades enrera.
