L´aperitiu, català o francès, és una institució. Entre amics, en parella o en família. Tot i que és un ritual unànime a totes dues nacionalitats, l´aperitiu es practica, sens dubte, de formes diferents.
Fotos Kamila Maciejewska de Unsplash
Segons un estudi realitzat el 2022 pel Syndicat des Apéritifs (Sindicat dels aperitius), el 90% dels francesos organitzen aperitius al seu domicili. Els francesos de Barcelona també són força afeccionats a aquesta tradició, per no dir institució.
L´aperitiu és una tradició universal i tant catalans com francesos ho practiquen. No obstant, cada nacionalitat ho practica a la seva manera. Durant l´aperitiu català, els gots es creuen, desafiant la superstició francesa, i no passa absolutament res. Per una altra banda, tots dos països comparteixen el costum de mirar-se als ulls en el moment de xocar els gots, exclamant “salut” o “santé”.
La beguda: pastís o vermut?
L´aperitiu comença generalment sobre les 19 hores a França. No obstant, no hi ha unanimitat entre catalans i francesos en quant al moment de fer-ho. Beure el vermut al migdia és generalment més habitual a Catalunya. I és en la qüestió de la beguda on la tradició divergeix. Cervesa, Martini, pastís o Ricard, kirs, vins. La gamma és força ampla pels francòfons. Mentre que a la península ibèrica, l´aperitiu català es decantarà pel vermut, molt popular a la capital catalana, una cervesa, o una clara ( barreja de cervesa i llimonada ).
Cal assenyalar que a Barcelona, la mà del cambrer es mostra generosa. Aquí, els més temeraris s´atreveixen amb els còctels, generalment més carregats que a França. I els francesos, que per tradició demanaran el seu pastís, es podrien sorprendre per la quantitat d´anís servit ( de vegades, sense aigua ).
Fustes o tapes per acompanyar?
Pel que fa al menjar, el francès preferirà començar la vetllada amb cacauets, patates xip, llonganissa, olives o una bona fusta de xarcuteria i formatges. Fàcilment, l´aperitiu passa a ser un berenar-sopar, amb una bona quantitat de torrades per compartir.
A l´aperitiu català trobem les olives, ben presents a la gastronomia espanyola. No és estrany veure els catalans picotejar patates xips, fruits secs i tapes. Les patates braves, així com els pintxos o el pernil ibèric, són típics també. Perquè tant a Catalunya com a França, l´aperitiu no és només prendre una copa a la tarda. És un tot.
