S’estima que són 100 000, però sens dubte són molt més. Els expatriats, com es denomina els immigrants occidentals, han triat Barcelona, i això no agrada a tots.
Migrant temporal i bastant jove, procedent d’un país ric, en la majoria dels casos d’Europa o dels Estats Units, i dotat de majors ingressos que els locals. És així com els barcelonesos descriuen els famosos «expats», terme ara popularitzat a la ciutat catalana. En efecte, la ciutat ha assistit a una veritable afluència d’estrangers que busquen una millor qualitat de vida després d’un període pandèmic en el qual cadascun ha revisat les seves prioritats. El teletreball i la instal·lació de moltes empreses internacionals han facilitat les seves migracions, oferint salaris equivalents als països d’origen però amb un cost de vida inferior.
I aquí és on està el bloqueig. Amb ingressos superiors, els nombrosos expats fan mecànicament pujar els preus dels lloguers, que esdevenen inaccessibles per als locals. Segons Juan Antonio Módenes, expert en moviments de població a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), els preus dels lloguers s’assemblen ara als de les altres capitals europees, però els salaris dels barcelonesos d’origen no són conseqüents.
«Tenim ingressos inferiors a la mitjana, i el preu del parc residencial és el mateix que a les ciutats on els ingressos són molt més elevats», va explicar als nostres col·legues del diari local Metropoli, en un article titulat Barcelona pierde población local mientras los ‘expats’ se apoderan de la ciudad. Per a l’expert, si els salaris locals augmentessin per alinear-se, com el preu dels lloguers, amb les altres grans ciutats europees, aquest desfasament ja no tindria raó de ser i els barcelonesos de fa molt temps no tindrien la sensació de ser «substituïts» per expatriats.
Un de cada deu habitants de Barcelona és expatriat
Perquè segons l’agència immobiliària Amat Immobiliaris, que gestiona 2500 pisos en zones de classe mitjana i alta, el 40% dels nous contractes de lloguer van ser signats per estrangers en 2023, en comparació amb el 15% en 2019, just abans de la pandèmia. Una ona que pesa forçosament sobre l’augment dels lloguers. Però és també la fisonomia de Barcelona que tendeix a canviar, amb cafès d’aire novaiorquès on ja no se sent parlar espanyol, encara menys català.
«No em sorprendria que es convertís en un tema de campanya en les pròximes eleccions municipals el 2027», indica el sociòleg Martin Szulman. Amb sempre la mateixa dualitat que amb el turisme: és bo per al comerç, és preocupant per a la vida en conjunt. Segons les últimes estadístiques municipals, els expats representen ara el 10% de la població barcelonina, i prop del 25% es troben al barri típic del Gòtic.
