A Barcelona, els coloms són a tot arreu. Recentment, el barri del Poble-sec ha estat víctima d’una invasió especialment nociva que reobre el debat sobre la seva proliferació a la ciutat.
Foto de portada: Clara Soler Chopo – Ajuntament de Barcelona
Semblaria que estem dins de “Els Ocells” de Hitchcock, versió coloms, tant com proliferen, causant desordres i molèsties. Des de fa uns anys, el barri del Poble-sec pateix una proliferació incontrolada de coloms, una situació insostenible per als veïns, que ja no saben a qui recórrer.
Al número 10 del carrer Piquer, al Poble-sec, hi ha un edifici abandonat des de fa anys on els coloms han fet niu. El resultat: excrements a les façanes dels voltants, aus als ampits de les finestres, un soroll insuportable i uns carrers amb un estat de brutícia alarmant. Després de mesos de queixes, els propietaris de l’immoble finalment van reaccionar el passat octubre, netejant les runes i excrements acumulats a l’edifici. També hi van col·locar una reixa per evitar el retorn dels ocells.
El 19 de desembre passat, durant una inspecció, el consistori va considerar que les tasques de neteja havien estat satisfactòries. Però. Però desenes de coloms continuen volant i posant-se al pati interior que envolta l’edifici en ruïnes, envoltat de cases, una residència i un hotel, posant a prova la paciència dels veïns, que consideren que la situació és encara pitjor que abans.
De moment, ni l’Ajuntament ni els propietaris han respost al malestar dels habitants del barri, però una cosa és segura: no és l’únic indret de Barcelona infestat per aquestes aus.
Un problema a escala urbana
De fet, la ciutat comtal compta avui amb entre 1.300 i 1.700 coloms per quilòmetre quadrat, malgrat els intents reiterats de l’Ajuntament —com un tractament anticonceptiu el 2017— per reduir-ne la població. Xifres esgarrifoses, molt lluny dels 300 o 400 coloms recomanats per quilòmetre quadrat.
Entre les zones més afectades pels inconvenients causats pels coloms, com el soroll, els excrements i els perills sanitaris, el consistori destaca la Ciutat Vella, en particular la Plaça Catalunya i el Parc de la Ciutadella.
Per què aquests llocs? Perquè és on els ocells troben més menjar, explica l’Ajuntament. En aquestes zones, tenen a la seva disposició uns 15 quilos de menjar al dia. Per descomptat, no s’alimenten sols, i aquí rau el problema. Un petit grup de 350 persones proporciona entre 3 i 5 quilos diaris d’aliment als animals en diferents punts de Barcelona, afavorint-ne la proliferació.
Per aturar aquest fenomen, Carme Maté, directora del servei de drets dels animals de l’Ajuntament, va declarar recentment a betevé que «l’estratègia de control de les colònies de coloms consisteix a limitar la quantitat d’aliment que se’ls dona». Per això, des de fa més d’un any, treballa conjuntament amb el servei de gestió de conflictes per detectar les persones que donen més de dos quilos de menjar al dia a aquests ocells i informar-les de les conseqüències que això comporta.
