Fa 86 anys va acabar la Guerra Civil espanyola i els republicans, amenaçats per l’exèrcit franquista, van abandonar el país. Una gran majoria decideix fugir pels Pirineus per arribar a França: és la Retirada.
És un moment clau de la història espanyola. Avui fa 86 anys, Catalunya va caure en mans de l’exèrcit franquista. Al mateix temps, centenars de milers d’opositors al seu règim dictatorial fugen cap a les muntanyes. La travessia és un infern. Els ports estan nevats, els fugitius manquen d’equipament, i els franquistes bombardegen els senders.
A la frontera, l’acollida és glacial. França té por de veure desembarcar tota aquesta població espanyola d’esquerra, barrejada amb comunistes i socialistes, i de veure’ls pertorbar el seu territori. Després de llargues negociacions, Edouard Daladier acaba deixant passar els civils només. Uns dies més tard, les forces armades també hi seran autoritzades. Del 28 de gener al 13 de febrer de 1939, són doncs 475.000 persones que passen la frontera francesa, en diversos punts del territori: Cervera, El Pertús, Prats de Molló, Bourg-Madame…
Els espanyols no són particularment ben acollits per França, que es troba desbordada davant aquesta afluència massiva. Els exiliats es van fer escorcollar, identificar i després van ser portats a diferents camps de tota França. Davant la pressió del nombre, l’exèrcit francès té dificultats per organitzar la seva acollida i nombroses famílies són llavors separades.
Un allotjament precari
Les dones, els nens i els ancians són enviats en tren cap a l’interior del territori. Més de 70 departaments francesos acullen així grups de refugiats civils, durant diversos mesos, en diverses estructures d’allotjament, posades a disposició pels municipis. En els camps, les condicions de vida varien segons la implicació de les associacions franceses.
Per als homes, el destí és menys brillant. Són enviats en camps d’internament -que el govern francès qualifica ell mateix de «camps de concentració»- construïts al sud-oest de França a Argelès-sur-mer, Barcarès o Saint-Cyprien.
El pare de Daniel Pinós, combatent republicà originari d’Aragó, va sobreviure uns mesos al camp d’Argelès-sur-mer on es van retrobar amb la seva dona. Daniel va acceptar explicar l’exili dels seus pares en un vídeo que podeu descobrir a continuació, en francès i subtitulada en català.
