En expatriar-se a Barcelona, els francesos descobreixen nous marcs professionals però també un enfocament al treball inèdit. Si la vida a l’espanyola és coneguda per ser agradable, és també el benestar en empresa un avantatje ibèric?
El mercat laboral espanyol està molt bé. Prova d’això, una taxa d’atur més baixa en l’últim trimestre de 2024 i una creació d’unes 400.000 ocupacions previstes per al 2025. Més enllà d’aquestes xifres que demostren un cert atractiu del món professional a Espanya, es planteja la qüestió del benestar dels assalariats, sobretot perquè, segons un estudi dut a terme el 2022 per Infojobs i la Universitat Esade, el 27% dels treballadors consideraven abandonar el seu treball en terra ibèrica.
Entre ells, gairebé un terç dels enquestats va indicar que els problemes de salut mental i el tractament del seu benestar emocional eren la raó principal de la seva dimissió. Malgrat aquestes xifres, les empreses espanyoles semblen prestar especial atenció al benestar dels seus empleats. La península seria, d’altra banda, segons un estudi del gabinet Remote el segon país del món afavorint més l’equilibri personal i professional.
“Menys pressió”…
“Quan penso en el benestar laboral, penso més aviat en Espanya”, confirma Alexandre, originari d’Aix de 27 anys instal·lat a Barcelona des de fa 4 anys a conseqüència d’una mutació professional. “Sento molta menys pressió dels meus responsables, el dia a dia amb els col·legues és més tranquil i ens trenquem molt menys el cap aquí”, va dir el francès que exerceix en el sector turístic. Una relació laboral més saludable que l’ha portat a prolongar la seva experiència a Barcelona: “La meva empresa m’ha proposat dues vegades tornar a Aix-en-Provence en els últims dos anys, sempre he dit que no”.
Per altra banda, la Pauline, originària de l’Île, que exerceix en la indústria química de Barcelona, el sentiment és bastant similar: ”L’ambient de treball és menys estressant que a França, i les relacions entre col·legues o amb el gerent són més properes i sinceres. La jerarquia és menys marcada, la qual cosa fa que la comunicació sigui més agradable i sense falses aparença”, considera mentre tempera: “No trobo necessàriament que el benestar sigui més important aquí que a França. Per a mi depèn de l’empresa.“
… però més hores
Si l’ambient laboral sembla menys opressiu a la península Ibèrica, les hores de treball setmanals més elevades a Espanya que a França atenuen aquest avantatge. I a causa d’això, al país de Don Quixot, la setmana laboral es fixa a 40 hores, sense RTT, enfront de 35 hores de mitjana a França.
“Comprovo una diferència de ritme de treball, és més intens al meu entendre”, explica Pauline, que també explica tenir menys de 5 setmanes de vacances a l’any. Unes condicions més dures que a França, que expliquen en part un turn-over bastant freqüent dins de les societats espanyoles, especialment en sectors en tensió com l’hostaleria-restauració o la construcció. Una situació que podria canviar ràpidament amb el pas a la setmana de 37,5 hores promès pel govern de Pedro Sánchez.
