Segons les organitzacions patronals franceses, cada vegada són més els empresaris que abandonen França. Molts d’ells aterren a la capital catalana. Testimonis.
Empresaris que fugen de França, Carole Donna en veu cada dia a la seva oficina del Passeig de Gràcia. Aquesta experta-comptable francesa ha llançat recentment el seu gabinet a Barcelona, punt de trobada ideal per als nouvinguts poc acostumats als engranatges espanyols. “Sovint marxen perquè ja no suporten l’ambient, l’entorn social, i estan contents d’arribar a un país amb sol i gent inspiradora”, explica.
Segons Carole Donna, la ruptura entre França i els seus empresaris va ser consumida durant la pandèmia. “Vaig veure empresaris realment patir i, al mateix temps, treballadors molt protegits, no implicats perquè sabien estar protegits per l’Estat, continua l’experta, a Espanya tothom s’hi va posar, junts”. Una tendència que s’hauria accentuat des de llavors, segons diversos empresaris francesos recentment arribats a Barcelona. “Com a empresari, ets molt treballador, et poses mans a l’obra, i hi ha com un desfasament amb la resta de la societat”, diu Julie 2022, arribada amb el seu marit i els seus fills en 2022.
Una constatació compartida per Augustin*, cap d’una empresa de 50 treballadors en el sector del transport. Aquest pare de família també va quedar impressionat per la diferència cultural en la visió del treball durant el seu trasllat l’estiu passat. “Quan vius aquí en el dia a dia amb aquest poble que encara té el sentit de la convivència, que encara té el sentit del treball i de les responsabilitats, no ens sorprenen les taxes de creixement rècord que es veu aquí a Espanya”.
Però si les arribades han augmentat des de la pandèmia, la democratització del teletreball i les ganes, d’altra banda, han esclatat des de fa poc més d’un any. A la seva escala, el president de la French Tech, que reuneix les start-ups franceses de Barcelona, ha vist multiplicades per tres les seves peticions d’informació des de l’estiu passat. Amb una nova motivació: la de sortir de França. “La gent està més motivada pel fet de deixar de viure a França que pel desenvolupament internacional o pel fet de poder treballar a distància, i això és un fet bastant notable des dels últims 18 mesos”, diu Guillaume Rostand.
I l’entorn social no és l’únic motor de partida. “El sentiment d’inseguretat és sovint evocat”, indica el cap de la French Tech Barcelona. Per a Julie, era urgent deixar Lyon pel bé dels seus fills. “És un clima d’ansietat, la meva filla de 16 anys es va fer agredir”, explica aquesta mare de tres fills. “La inseguretat creixent” també va portar a Augustí a traslladar-se, de París a Nantes, i després de Nantes a Barcelona. La capital catalana ofereix als pares “un confort de vida extraordinari” però també un bon nivell educatiu, sobretot amb nombroses escoles internacionals.
Una fiscalitat avantatjosa: la cirereta del pastís
És doncs sobretot per la seva qualitat de vida i la de les seves famílies que els patrons abandonen França cap a Espanya. “No venen a Barcelona per motius fiscals, però quan descobreixen la fiscalitat espanyola, sovint decideixen muntar alguna cosa aquí”, explica Carole Donna. “Els que marxen per raons fiscals van més aviat a Portugal, per exemple”, confirma Jean-Michel Nogueroles, advocat del gabinet franco-espanyol Lexwell.
No obstant això, la península cobra dues vegades menys cotitzacions socials que França. “Al mateix nivell salarial, una empresa espanyola pagarà el mateix, incloent-hi els salaris i les càrregues, per tres directius que una empresa francesa per quatre”, resumeix l’expert fiscal. Una diferència que no és necessàriament percebuda pel treballador, ja que pagarà a Espanya un impost sobre la renda més progressiu.
Finalment, la península ofereix un règim de cotitzacions per als dirigents particularment avantatjosos. Un patró remunerat 5.000 euros al mes pagarà aproximadament 2.000 euros de cotització a França, en comparació amb 500 a Espanya. Un argument més per instal·lar-se a Barcelona… i ja no marxar, com Julie o Augustin, que no tenen “cap projecte de retorn”.
*Els noms d’alguns intervinents han estat modificats a petició seva per respectar l’anonimat
