Tres anys després, els quasi 4.000 milions d’euros concedits a la Generalitat encara no s’han acabat de repartir i el balanç dels ajuts per sectors és desigual
Per Carlos Rojas / AMIC – Redacció
En els últims anys, les propostes més ambicioses de la Generalitat de Catalunya han anat acompanyades d’una etiqueta: “projecte finançat amb els fons Next Generation“. Es tracta del recurs definitiu, una mena de gallina d’ous d’or infinita que fa possible qualsevol idea empresarial o inversió pública. Segons el Govern, avui ja s’han beneficiat d’aquests diners 41.334 companyies catalanes, 82.079 autònoms i particulars, 1.538 entitats sense ànim de lucre, 702 corporacions locals, 327 centres de recerca o formació i altres 132 entitats. És a dir, pràcticament tothom s’ha emportat una porció d’un pastís gegant que va aterrar a Catalunya amb la intenció de reactivar l’economia després de la pandèm ia. Però, quin és el balanç tres anys després?
Si mirem les dades, Catalunya va bé. Segons l’estimació de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’economia catalana va repuntar un 0,9% en el tercer trimestre de l’any i l’augment del PIB interanual es va situar en el 3,8%. A l’Estat, la millora del PIB és menor, però igualment destacada: un 3,4%. En qualsevol cas, són dades percentuals molt superiors a la mitjana europea. Al Vell Continent, el creixement trimestral va ser del 0,7%, però l’economia travessa un moment delicat a causa de crisis com la que està patint Alemanya.
La nostra recuperació també s’observa al mercat laboral. Catalunya va tancar el passat mes d’octubre amb un nou rècord d’afiliació a la Seguretat Social: 3.802.849 treballadors, la xifra més alta en aquest període des del 2007. A més, la taxa d’atur es va situar en 334.839 persones, 4.854 menys que fa un any . Tot fa pensar, doncs, que l’economia s’ha redreçat després de la patacada de la covid-19. Aleshores, ha pagat la pena mobilitzar tants diners amb els fons Next Generation? Sorprenentment, la resposta no és gens senzilla, malgrat el que diuen els principals indicadors econòmics.
Què són els Next Generation?
Primer de tot, cal situar-nos. Què són exactament aquests fons? L’estiu del 2020, la Comissió Europea (CE) va aprovar un paquet de 750.000 milions d’euros a repartir entre els 27 països membres. La idea era gestionar de forma conjunta la recuperació econòmica arran de la pandèmia i, alhora, fer servir els diners per construir un futur “més ecològic, digital i resilient”, tal com va indicar la CE.
Tot plegat es va distribuir en dues principals branques: el Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència (MRR), dotat amb 672.500 milions d’euros, i els fons React UE, que contemplen uns altres 47.500 milions d’euros. El període dels préstecs es va definir entre el 2021 i el 2026, amb la idea que el reemborsament del deute conclogués l’any 2058. És a dir, que sigui la següent generació qui retorni aquests préstecs (d’aquí el nom). Tot i això, també es van emetre els bons verds, amb els quals Europa pretén recuperar el 30% dels diners i finançar les despeses ecològiques subvencionables. Fonts de la CE confirmen a VIA Empresa que fins aquest novembre de 2024 s’han emès 65.231 milions d’euros en bons verds de NextGenerationEU.
“Sobre el paper, amb els bons verds l’inversor està disposat a renunciar a una mica de rendibilitat pel fet que sigui verd, per això tenen un preu lleugerament més alt que els normals”, explica a aquest diari Jaume Puig, CEO i CIO de GVC Gaesco Gestión. Des de la CE remarquen que, fins ara, han atret “un gran interès per part dels inversors de tot Europa i del món”, cosa que ha donat lloc a “unes condicions de fixació de preus molt favorables”. Per això, el comissionat ja reconeix que la idea és “superar el 30%” de l’objectiu inicial si es manté la dinàmica actual.
El paquet d’ajuts europeus a Espanya consta de 140.000 milions d’euros dividits en dos imports: 70.000 milions a fons perdut i fins a 70.000 milions en préstecs
Pel que fa als Next Generation, però, l’estat espanyol va ser el segon màxim beneficiari de tota la comunitat europea, superat només per Itàlia. En concret, es va aprovar un paquet de 140.000 milions d’euros, el qual es va dividir en dos imports: 70.000 milions a fons perdut (no reemborsables) i fins a 70.000 milions en préstecs que han acabat sent 93.000 milions. Per fer-nos una idea de la dimensió, el total equivalia a aproximadament el 12,5% del PIB espanyol el 2020, l’any en qu è es va concedir.
Un ajut d’aquestes característiques requeria un informe a l’altura. Per això, l’executiu de Pedro Sánchez va presentar a Brussel·les el programa España Puede, amb el qual va fixar els quatre eixos en què invertiria aquests diners: transició ecològica, cohesió territorial i social, digitalització i igualtat de gènere.
Catalunya, el gran captador de fons…
D’entre totes les comunitats de l’Estat, Catalunya és la que més fons ha atret. Fins a mitjan de juliol passat s’havien captat 8.075 milions d’euros, per davant d’Andalusia (6.994 milions) i Madrid (6.849 milions). Ara bé, Andalusia va ser el territori que més diners directes va rebre per part de l’administració central: 4.168 milions més 1.881 milions del fons React UE. En aquest rànquing, Catalunya se situa segona amb un total de 3.973 milions més 1.706 milions dels React.
A casa nostra, l’ Agència per la Competitivitat de l’Empresa (Acció) s’encarrega de vetllar perquè aquelles convocatòries que no estan assignades a un territori s’acabin concedint a empreses catalanes. Competeixen amb la resta de comunitats autònomes, de forma que els més de 8.000 milions captats són símptoma d’una bona gestió. “Algunes vegades ens han felicitat o fins i tot ens han dit que altres comunitats estaven copiant el nostre model”, explica a VIA EmpresaXavier Elizondo, mànager de l’oficina Next Generation d’Acció.
Allà hi treballen unes 10 persones. La seva estructura de treball es basa en la difusió: en tres anys s’han fet més de 150 ponències on han assistit uns 14.000 participants. “Fem una anàlisi preliminar a cada empresa i els ajudem a identificar quines convocatòries els interessen segons el seu sector i tipologia”, apunta Elizondo. Tot seguit, només queda esperar a una convocatòria ad ient. Acció disposa d’un sistema d’alertes que notifica automàticament a cada companyia cada vegada que es publica una subvenció que pugui ser interessant.
… tot i les discrepàncies amb el govern espanyol
Malgrat el “balanç positiu” i les bones relacions amb el govern central en l’àmbit tècnic, des de l’agència mostren una gran disconformitat pel que fa a la gestió dels fons. Un descontentament que, asseguren, s’estén al Departament d’Economia i Finances a causa del rol passiu que se’ls ha imposat des de l’Estat. “No hem pogut dissenyar utilitzacions concretes adequades al nostre territori i a les nostres empreses, tot s’ha dirigit des de Madrid”, denuncia Elizondo. Segons fonts implicades, aquesta dinàmica ha convertit a entitats com l’Institut Català d’Energia (Icaen) en una “oficina de tràmits”. “Tot arriba pautat, envien els diners i la convocatòria i només s’ha de traduir al català”, afegeix El izondo.
De fet, les divergències estadístiques entre l’Estat i Catalunya han existit pràcticament des del primer dia. Mentre que el portal Elisa, de l’executiu espanyol, xifra en 3.974 milions d’euros l’import assignat a la Generalitat, les dades de l’administració catalana augmenten la quantitat a 3.995,3 milions. Tot i això, el gran xoc es troba en la taxa de resolució de les convocatòries: fins al 30 de setembre, Espanya calcula que Catalunya havia resolt el 47,3% de les convocatòries publicades. És una de les xifres més pobres de tot l’Estat, i fins i tot va arribar a ser la més baixa abans de l’estiu. Per contra, el Govern apuja la quantitat al 66,1%, és a dir, 1.203,4 milions atorgats dels 2.033,4 milions disponibles a través de convocatòries ja publicades (encara no s’han mobilitzat tots els diners concedits per l’Estat). Ara bé, aquestes dades estan actualitzades fins al 31 d’agost per l’ISN ext, l’informe de seguiment que a priori publica la Generalitat cada mes, tot i que no s’ha actualitzat des de l’estiu.
Llavors, qui té raó? Hi ha diversos factors que expliquen aquest ball de xifres. El primer que cal saber és que cada govern té les seves fonts pròpies, encara que n’hi ha algunes en comú: són la Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS) i el Boletín Oficial del Estado (BOE) que, juntament amb els diferents ministeris i el software Sabi Informa, són les fonts que consulta Madrid. Però Catalunya afegeix més capes, com els seus departaments propis o el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), entre altres.
D’altra banda, experts com Xavier Elizondo apunten a l’efecte capitalitat de Madrid com un altre factor de pes. I posa un exemple: el cas de Cemex. “Ells volen fer la seva principal planta de ciment descarbonitzad a d’Europa a Terres de l’Ebre. Però Cemex té un CIF a Madrid. Llavors, on comptem la convocatòria?”, qüestiona. Situacions com aquesta generen confusions estadístiques contínues.
Puig: “Hi ha projectes de biometà que, a causa de la burocràcia, han requerit uns permisos que normalment es donen en tres dies i que actualment estan trigant cinc o sis mesos”
Altres veus autoritzades com Xavier Roig, enginyer i escriptor, assenyalen les “contrarreparacions” com un hàndicap que ha empobrit les dades catalanes. “Com que tenim una administració bastant ineficaç, gestionar una arribada tan grossa de fons tampoc és fàcil”, recorda. I és que la burocràcia és un altre element a considerar. En un context en què Europa convida a reduir tràmits, els Next Generation són el gran test per a molts governs.
“Hi ha projectes de biometà que han requerit uns permisos de certs ajuntaments que normalment es donen en tres dies i que actualment estan trigant cinc o sis mesos”, revela Jaume Puig. Igual que Roig, considera que la gestió catalana ha estat “bona, amb matisos” i reconeix la dificultat del repte. “Si s’aboquen molts diners en un període molt curt de temps i hi ha moltes opcions per on apostar, les possibilitats de fer inversions equivocades són altíssimes”, adverteix. De fet, explica que “hi ha molts projectes que estan caient o que estan molt verds on la gent ha ficat molts diners i el resultat no ha estat el que s’esperava”. Per aquest motiu, en el cas dels Next Generation, indica que “l’alentiment que genera la burocràcia pot tenir un efecte positiu en gestionar els diners”.
Carlos Rojas
