Tot just dos anys després de la presentació de la primera denúncia per agressió sexual a menors a la guarderia del Liceu francès, la instrucció no avança i el principal sospitós continua sent lliure.
Fotografia: CM/Equinox
“Hem fet tot el possible per protegir i ajudar la nostra filla, però sembla que hem estat oblidats per la justícia espanyola i pel sistema francès”. Contactat per telèfon, Bruno sembla tranquil i resignat. Vol seguir endavant. Ell i la seva família van abandonar Barcelona l’estiu de 2023. Lluny, molt lluny d’Espanya i sobretot de França, les institucions de la qual, segons ell, no han estat a l’altura del drama. Va ser la seva família qui va presentar la primera denúncia el 19 de març de 2023.
Els fets van començar sis mesos abans, poc després de l’entrada 2022 de la guarderia del Lycée francès de Barcelona (LFB). Bruno i la seva dona noten llavors a casa de la seva filla de 5 anys gestos íntims anòmals. Agafen una cita amb el director de l’establiment, Stéphane Housset, que minimitza ràpidament els seus dubtes: “Això pot passar a aquesta edat, no hi ha res de què preocupar-se”.
Però passen els mesos i, un dissabte a la nit, la nena acaba explicant a la seva mare les actuacions d’un “home gran, fort, sovint vestit de taronja» que la portava amb altres nens als banys, els mostrava com masturbar-se i filmar-los. També els havia ordenat que guardessin el secret, amenaçant-los de “posar bombes a l’escola si parlaven”.
L’endemà es va presentar una denúncia a la brigada de menors dels Mossos d’Esquadra. I els policies detenen ràpidament un home de 31 anys, Samuel R., que treballava al menjador com a empleat de Serunion, proveïdor extern encarregat dels àpats de l’escola.
El trenanari, que pateix un lleuger retard mental, és detingut preventivament l’1 de juny de 2023. Un mes més tard va ser alliberat, considerant que no hi havia risc de recaiguda ni de fugida, sense qüestionar els indicis de culpabilitat. L’home està sota control judicial, amb la prohibició d’acostar-se a menys de 500 metres del domicili de les presumptes víctimes i de l’escola de parvularis Munner. Segons una font judicial, “només l’incompliment d’una d’aquestes mesures justificaria el seu retorn a la presó preventiva”.
La investigació avança. Al final es van presentar sis queixes. Les joves víctimes, de 4 a 5 anys, són escoltats per la policia, les anàlisis forenses degudament efectuades. I després res més. “Ara està en mans de la justícia”, ens explica un dels policies encarregats de la investigació, afegint que no ha treballat sobre el tema des de fa molts mesos. “El cas està completament paralitzat al tribunal, confirma l’advocat de diverses víctimes, hem enviat diversos rellançaments perquè s’ocupin de l’expedient i facin alguna cosa, però és un desastre complet, no fan res, no avança”.
La justícia completament absent
Segons una font propera a la investigació, la instrucció està encara lluny d’haver-se acabat i alguns testimonis clau no han estat escoltats, sobretot del costat del Lycée francès. Contactada per Equinox en diverses ocasions, la direcció de l’establiment no ha respost a les nostres peticions sobre el seguiment del cas, així com sobre les mesures preses per evitar que es repeteixin aquestes agressions. “Mai ens van trucar per preguntar com estàvem o mostrar el seu suport”, va lamentar Bruno.
Al mateix temps que les denúncies a Espanya, també s’ha iniciat un procediment penal en la Fiscalia de París per no denunciar els delictes. És dirigida a empleats de l’LFB, que segons els pares han tancat els ulls davant les accions del sospitós. També en aquest cas, la recerca s’està allargant, la qual cosa no és inusual per als fets que s’han produït a l’estranger. “Esperem ara avenços concrets, tangibles i ràpids de la denúncia presentada a França”, ens indica Maitre Emmanuel Molina, advocat fundador d’ADPFE (Assistència Defensa Penal Francesos de l’Estranger), que també assegura no haver tingut notícies de l’expedient des de fa mesos.
Les víctimes es reconstrueixen com poden. Algunes famílies han optat per deixar els seus fills al LFB, per no molestar-los més. Altres, com la de Bruno, han anat lluny per intentar girar full. “La meva filla encara veu un psicòleg, però ella ja no vol parlar de l’assumpte ni del “senyor que fa pudor” explica, fem el màxim perquè se’n surti, fa esport, música, i amb la seva mare i el seu germà ens assegurem de romandre tots units”.
