A Barcelona, les classes d’esport a l’aire lliure atreuen cada cop més adeptes, per a disgust dels professionals del sector. Entre l’absència de llicències, la no-declaració dels entrenadors i la manca de controls municipals, el fenomen planteja nombrosos interrogants legals.
Una sessió d’esport a la platja de Sant Sebastià. (Crèdit: Equinox)
Música a tot volum, burpees al sol i entrenadors d’Instagram com a protagonistes… Amb el retorn del bon temps, cada cop són més els addictes a l’esport que estenen la seva estora de ioga o suen en grup als quatre punts de la ciutat. Fins al punt que Barcelona s’assembla a un gimnàs gegant. N’hi ha prou amb passejar pels grups d’expatriats a les xarxes socials per veure desfilar les propostes de sessions a l’aire lliure. Pilates, fitness, crossfit… n’hi ha per a tots els gustos.
Barcelona sua en totes direccions, però no sempre segons les normes. Moltes d’aquestes sessions semblen organitzar-se sense autorització, de vegades fins i tot sense que l’entrenador estigui donat d’alta. Sense local a pagar ni despeses fixes, la temptació és gran per a aquests coachs. Supervisió difusa, normatives ignorades, música forta i crits d’ànim… És esport o ja un problema d’ordre públic?
Jordi Violan Fors, gestor de l’Adecaff, l’associació d’empreses catalanes del fitness, ens il·lustra sobre aquestes activitats tant… opaques, per dir-ho suaument. «Qualsevol activitat organitzada per un centre amb els permisos corresponents del districte o l’Ajuntament no suposa cap problema», assegura. El problema, segons ell, són les iniciatives privades, sovint completament informals, que escapen a qualsevol regulació.
«Avui dia, qualsevol amb un compte d’Instagram i milers de seguidors pot organitzar una sessió de taekwondo en un parc. És molt opac, i ens ha perjudicat molt. Hi ha dubtes raonables sobre si totes aquestes persones que organitzen activitats a l’aire lliure compleixen les normatives vigents», remarca. Cita com a exemples la possible absència d’assegurança de responsabilitat civil, la manca d’alta com a autònom o la no-declaració a la Seguretat Social. «Hi ha tot un seguit de normes que els centres esportius respecten. No és just que d’altres puguin exercir lliurement sense assumir-les.»
El responsable de l’Adecaff creu que una part important d’aquestes activitats també escapa al control fiscal: «Facturen amb IVA? Sense IVA? Com paguen els clients? Hi ha moltes zones fosques.»
L’esport a l’aire lliure, un fenomen que va explotar des del 2020
Des de la pandèmia de la Covid-19, aquestes iniciatives s’han multiplicat. Davant el tancament dels gimnasos, alguns entrenadors van optar pels espais públics per mantenir la seva activitat. Una tendència que persisteix, encara que, segons Jordi Violan Fors, el fenomen ha perdut força: «Avui encara n’hi ha, però molts menys que a finals de 2020 o el 2021.»
La falta de claredat afecta també actors inesperats, com algunes botigues d’esport que organitzen sessions col·lectives per promocionar els seus productes… suposadament. «Una botiga ven sabatilles, no hauria d’organitzar sessions esportives. Cadascú al seu ofici», sentencia l’expert.
La regulació d’aquestes pràctiques recau en l’Ajuntament de Barcelona, que ja ha estat alertat i hauria fet alguns controls, segons Jordi Violan Fors. «Sé que han pres mesures, i fins i tot han actuat amb la Guàrdia Urbana.» Però a la pràctica, sobre el terreny, els controls són escassos. Cal ser honestos: es veuen classes al Parc de la Ciutadella mentre hi ha policies al voltant. «La Guàrdia Urbana ho considera encara una prioritat? No sabria dir-ho», matisa el representant d’Adecaff.
Mentrestant, els professionals del sector, agrupats en diverses associacions, reclamen més controls. «Totes les associacions del sector demanen una millor regulació d’aquestes pràctiques», conclou Violan Fors.
