Ja és sabut: la majoria de les flors venudes per Sant Jordi no són catalanes. Un problema ecològic de gran magnitud que, tanmateix, no inquieta gaire els floristes, més preocupats per la salut del seu ofici… fins al punt d’iniciar una guerra contra els venedors amateurs.
Fotos: Clémentine Laurent
L’any passat, la notícia va fer titulars: l’últim florista català tancava la seva botiga, deixant en mans d’altres la tasca de subministrar les cobejades roses vermelles de Sant Jordi a tot el territori. Però, com tot bon serial, arriba el gir inesperat: Joaquim Pons, el famós últim florista del Maresme, torna a la càrrega per al 2025. Bé, tornar a la càrrega… Ell espera poder produir unes 25.000 flors, la meitat que l’any anterior. En relació amb la venda total de roses per Sant Jordi, això significa que només una de cada 350 roses serà produïda a Catalunya.
Una xifra ben trista. Dels 7 milions de roses que es preveuen vendre aquest any, la gran majoria vindrà d’Amèrica del Sud (Equador i Colòmbia) i una altra part dels Països Baixos.
Tanmateix, l’origen de la rosa no és realment el que més preocupa al gremi de floristes catalans, segons explica Joan Guillén, president de la corporació i florista al barri d’Horta. Enguany, els professionals han volgut centrar-se en un altre problema: l’artesania… o millor dit, la seva desaparició. Davant l’augment de la venda ambulant sense llicència (només entre el 25% i el 30% de les roses de Sant Jordi s’adquireixen en floristeries), els floristes volen reivindicar la seva feina.
Per distingir-se, han creat una etiqueta per a les “roses d’autor”, les varietats que ells mateixos cultiven, com a garantia de qualitat. «Volem posar en valor la professionalització, l’artesania del florista. Esperem que aquesta etiqueta arribi als compradors i que la conservin», relata el president.
Amb aquesta iniciativa, el gremi també vol enviar un missatge contundent a l’Ajuntament, i reclama la reducció de llicències als venedors particulars: «Nosaltres, els floristes, demanem a tots els ajuntaments de Catalunya que redueixin com a mínim un 50% les llicències de venda de roses concedides als comerciants privats, perquè el sector professional i les petites empreses no acabin ofegades per Sant Jordi. A Barcelona, l’any passat es van concedir 4.100 llicències a particulars. I calculem que hi havia 2.000 parades més sense cap tipus de permís.»
Una competència deslleial, segons els floristes, que afegeixen que les roses de baixa qualitat venudes per amateurs perjudiquen la imatge del sector. De fet, les flors venudes per floristes són més resistents i fresques.
Això sí, no gaire grans, matisa Jordi Guillén. «El canvi climàtic ha provocat pluges intenses, i enguany hi haurà poques roses grosses. Les que es venguin, per tant, seran més cares.» El florista no en dona un preu concret, assegurant que «cada professional decidirà el preu del seu producte.» En realitat, una rosa de Sant Jordi oscil·la entre els 4 i els 8 euros.
Són preocupacions reals?
Sant Jordi és un dia clau per a aquest tipus de flor: el 30% de les roses venudes a Catalunya durant l’any es venen aquesta jornada. Això no obstant, tot i les inquietuds del gremi, la flor tallada passa per un bon moment a Espanya, amb una facturació anual de 780 milions d’euros.
La balança comercial és positiva des del 2016 i, l’any 2023 (últim any amb dades completes), va ser la segona millor de la sèrie històrica, amb un total de 262 milions d’euros exportats. Tot indica que, un any més, Sant Jordi complirà les seves promeses econòmiques —amb o sense productors catalans.
