Sota el sol de Barcelona, l’estiu no és pas una pausa lleugera per a tothom. Entre mirades insistents i normes imposades per les xarxes socials, la prova del banyador pot acabar sent una font de malestar.
Fotos: Clémentine Laurent
«Comença ja a treballar el teu summer body amb el nostre programa de posada a punt!», «Busques el bronzejat perfecte? Prova la nostra nova gamma d’autobronzejadors.» Aquestes són algunes de les publicitats que han anat apareixent a les xarxes socials les darreres setmanes. Fa temps que s’intueix: s’acosta l’estiu. Amb ell arriben el sol, les platges… i la pressió estètica, que sembla exigir que tothom —sobretot les dones— estigui “preparat”.
Però preparat per a què, exactament? «Pel judici dels altres», respon l’Anna, de 27 anys, barcelonina d’adopció des de fa una dècada. Per a ella, és clar que Barcelona té una manera particular d’imposar els seus cànons: «És clar que hi penso. A partir del març o l’abril, començo a ser més conscient de tot plegat i a dir-me que m’he d’activar, perquè aviat estaré exposada a la mirada dels altres, especialment a la platja.»
Però aquesta pressió estètica no és exclusiva de l’estiu ni de les ciutats costaneres, explica Meritxell Benedí Altés, historiadora i activista feminista: «L’estiu és una època en què aquesta pressió es fa més visible, però hi és tot l’any. La pressió estètica és una imposició sistèmica, una forma de violència simbòlica exercida pel patriarcat. És una manera de controlar el cos de les dones.» Així se’ls exigeix estar depilades, ser primes, tenir la pell perfecta, els cabells llisos…
Un ideal molt arrelat i especialment present a Barcelona, «una ciutat molt esportiva que et pressiona per estar en forma físicament», continua l’Anna. Aquest estrès pot tenir conseqüències greus: angoixa mental o fins i tot problemes de salut.
A Espanya, 400.000 persones pateixen trastorns de la conducta alimentària, i 9 de cada 10 són dones. Un fet alarmant que va portar el govern català a crear un Pla contra la pressió estètica el 2023, impulsat per l’Institut Català de les Dones, que fins a l’any passat presidia la mateixa Meritxell.
Un pla pioner al món
Amb més de 10 milions d’euros d’inversió, el programa (vigent fins al 2026) és el primer al món que actua directament sobre aquesta problemàtica. Concretament, «és un pla de polítiques públiques amb una seixantena d’accions», explica Meritxell, «en col·laboració amb nombroses entitats públiques i privades. Per exemple, per canviar els models de representació, vam treballar amb la Barcelona Fashion Week 080 per introduir cossos menys normatius en el món de la moda. També hem col·laborat amb el Departament d’Esports perquè els professionals promoguin una activitat física saludable i no centrada en la pèrdua de pes.»
El pes de les xarxes socials
Tot i que les dones són les més afectades, el fenomen també impacta altres col·lectius. En David, de 47 anys i resident a Sant Antoni des de fa tres anys, ho corrobora: «A la Barceloneta, el summer body és gairebé obligatori, i també a les nits: cal anar amb el tors nu i enfrontar-se al judici dels altres.»
Aquesta exigència social el va portar a fer esport, més per pressió que per voluntat pròpia. L’Anna, que viu a l’Eixample, també ho pateix: «Sé que em comparo molt i em fa respecte haver-me de mostrar gaire despullada.»
En David coincideix i assenyala especialment les xarxes socials com a font d’angoixa. Meritxell ho confirma: «Aquesta imposició sistèmica és present en el nostre dia a dia, i les xarxes socials en formen part. El que caldria és crear unes normes espanyoles, fins i tot europees. Una regulació sobre aquest tema és més que necessària.» A l’espera de mesures concretes, recau en cada persona posar fre a aquesta violència simbòlica, per aconseguir una platja —i un espai públic en general— lliure de judicis estètics.
