Espanya envelleix, però no a tot arreu al mateix ritme. Mentre algunes províncies es buiden, d’altres mantenen una població jove. Per frenar l’èxode rural, moltes regions aposten per ajudes a la instal·lació.
Foto: AC/Equinox
Espanya és avui un país marcat per una fractura demogràfica que no para de créixer. D’una banda, encara ressonen les veus dels infants als patis d’Almeria o de Múrcia. De l’altra, pobles sencers de Galícia o Castella s’adormen lentament, acompanyats pel pas suau dels jubilats. Al rerefons: un envelliment massiu de la població espanyola, que avança a diferents velocitats, com la “diagonal del buit” a França.
Segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), Espanya compta avui amb més de 10,7 milions de persones majors de 65 anys, enfront de 7,5 milions de menors. Només dues províncies — Almeria i Múrcia — tenen encara una piràmide d’edat on els joves superen els grans. A l’extrem oposat, territoris com Zamora o Ourense presenten un desequilibri abismal: tres vegades més jubilats que infants.
Les xifres són clares: el 22% dels espanyols té més de 65 anys, enfront d’un 15% de menors. A Ourense, la diferència arriba al 203%, un rècord. A Zamora, més d’un terç de la població està jubilada. En canvi, Ceuta, Melilla, Almeria o Múrcia apareixen com a focus de joventut: a Ceuta, els menors són un 65% més nombrosos que les persones grans.
Si bé Madrid i Barcelona concentren els valors absoluts més alts (respectivament 1,41 milions de jubilats davant d’1,11 milions de menors a Madrid, i 1,23 davant de 0,92 milions a Barcelona), la seva piràmide demogràfica es manté més equilibrada.
Pobles que es neguen a morir
Davant d’aquest despoblament rural, les regions més afectades responen amb creativitat. A Galícia, el projecte «Ourense Rural és Vida» ha destinat 150.000 euros de fons europeus per fomentar el teletreball i l’emprenedoria. Al municipi de Rubiá, s’ofereixen fins a 150 euros mensuals als nous residents, amb lloguers socials des de 50 euros. A Xesta, es poden llogar cases senceres per 100 euros, amb la condició d’instal·lar-hi una família.
Altres zones també ofereixen incentius: deduccions fiscals a l’Aragó, primes per naixement a Astúries, subvencions de fins al 40% del preu d’un habitatge a La Rioja, cases a baix cost a Castella i Lleó. A Yanguas (Sòria), l’alcalde afirma haver atret més de 50 famílies d’altres regions o de l’estranger.
Amb l’objectiu de repoblar, molts programes públics es dirigeixen ara a nous residents: joves espanyols, famílies que fugen de la ciutat, o refugiats. Així és com la Sabiha, de 50 anys, vídua i refugiada siriana, ha trobat una nova vida a Bellaguarda (Lleida), on ara cultiva els horts municipals. «Em recorda el camp del meu marit, i aquí tothom em saluda amb un somriure», explica a The Guardian. El seu fill gran viu a Barcelona, i els més petits van a escola en català. «No és fàcil, però vagi on vagi la meva família, jo la seguiré», afegeix.
Walther, periodista colombià de 37 anys, va fugir de la persecució homòfoba al seu país després de ser ferit per arma de foc. Ara viu a Campdevànol (Girona), als Pirineus catalans, gràcies a un programa d’acollida per a persones LGBTIQ+ exiliades. «Aquí em sento en pau — i això és el més important», diu. Comparteix pis amb dos compatriotes, treballa a la zona i visita Barcelona de tant en tant. «No he renunciat a la ciutat, però aquí he trobat una forma de dignitat.»
A Catalunya, el programa «Oportunitat 500» reubica des de fa uns anys famílies vingudes de Síria, Ucraïna, Colòmbia o Veneçuela en pobles de menys de 500 habitants. Una trentena de famílies refugiades — procedents d’Ucraïna, Síria, Veneçuela, Afganistan o l’Equador — s’han establert en una vintena de municipis catalans dins aquest projecte. Reben un habitatge ofert pel municipi i un contracte laboral local, amb una remuneració d’uns 19.400 € bruts anuals per part del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.
Tot i que les seves històries personals no sempre es difonen en detall, els coordinadors ho tenen clar: «Volem que aquestes famílies s’integrin, s’adaptin i acabin vivint amb nosaltres per contribuir a la revitalització del territori». Una dinàmica que beneficia tant als habitants com als nous residents.
