A Barcelona, tota la ciutat sembla atapeïda per restaurants per a turistes, que serveixen paelles congelades i sangries barrejades amb llimonada. Tota? No! Un petit grup d’establiments resisteix encara i sempre a la bèstia capitalista. Aquests restaurants, escassos, però ben presents, es neguen a cedir a les sirenes de la facilitat i donen prioritat als seus clients habituals.
Molts restaurants de la ciutat comtal s’aprofiten del desconeixement gastronòmic dels turistes per enganyar-los. Els fan pagar car per truites industrials o arrossos preparats en deu minuts, argumentant que és un negoci més rendible que el producte casolà. Però, a l’extrem oposat d’aquest ring culinari, hi ha establiments que defensen la qualitat i el servei als locals, tot i que això sembli econòmicament menys atractiu.
Entre ells hi ha El Glop, un restaurant de paella fundat el 1975, amb tres establiments a Barcelona (a Gràcia, Sagrada Família i Plaça Catalunya). Molt popular, és apreciat tant per turistes com per locals. Tot i aquest èxit, no canvia els seus preus ni enganya ningú.
Per a en Gabriel, responsable del local de la Sagrada Família, és una qüestió de sentit comú:
«No importa qui vingui a menjar aquí, sigui turista o local, nosaltres ens adaptem a cada client i li oferim el millor. […] Tenim dos altres establiments a Barcelona, en zones menys turístiques, i quan vam obrir aquest, podríem haver apujat els preus per als turistes, però això no va amb nosaltres. […] Tenim una web molt clara, una carta amb els preus i l’origen dels productes. Aquí cap cambrer t’estafarà, perquè tot està escrit: per a nosaltres, la transparència és la base.»
Una transparència que dona fruits: El Glop no està ple cada nit, però gairebé. Apostar per l’autenticitat és una bona manera de construir una clientela fidel que després fa boca-orella. A Barcelona, això passa també a l’Snack 55, situat al passeig de Sant Joan.
Obert des de fa 45 anys, aquest bar-restaurant rep turistes a la nit —fins al punt que han de fer cua amb un tiquet per seure a la terrassa— però atén els locals durant el dia.
L’Àlex, de 22 anys, besnet del fundador, ho confirma: aquí és local i no volen canviar-ho per res del món:
«Som dels pocs espanyols que queden al barri. Si apugéssim els preus, crec que perdríem l’essència del bar, la clientela local, la vida del barri i la relació amb la gent.»
Menjar millor per menys diners
Els preus, precisament, són el nervi de la guerra. A l’Snack 55 com a El Glop, els preus recorden la Barcelona de 2010, abans que els digital nomads elevessin el cost de la vida. Per exemple, una paella pot costar 25-30 euros en zones turístiques, mentre que a El Glop en val 17,90. A l’Snack 55, les patates braves valen 3,75 euros i les cerveses 2 euros.
Com poden no tenir pèrdues? La resposta és simple: el temps. Amb 45 anys d’experiència, tots dos restaurants saben on comprar barat i tenen una clientela que no falla, gràcies a opinions entusiastes acumulades durant generacions. La seva reputació no depèn d’una moda d’Instagram, com passa amb altres establiments.
I al final, no estafar la gent també és una qüestió ètica, conclou Gabriel, que defensa el principi de “no facis als altres el que no t’agradaria que et fessin”:
«Nosaltres rebem tant locals com estrangers, i fins i tot facilitem la vida dels turistes, perquè jo quan viatjo, també em sento perdut, així que intento oferir el que m’agradaria trobar a fora. Tenim veïns que sempre han viscut aquí i venen a menjar, i al costat, coreans. I tothom està content.»
