A Espanya, l’estiu ja no té res a veure amb una pausa assolellada. Es viu a porta tancada, amb persianes abaixades, finestres tancades, ventiladors i aparells d’aire condicionat al màxim. Des de fa diversos anys, les onades de calor baten rècords de precocitat, intensitat i durada. Ara són una amenaça sanitària per si soles, amb repercussions físiques, però també psíquiques.
Fotos: Clémentine Laurent
Quan pensem en la calor, pensem en suor, en malestar físic, però rarament en el malestar psicològic. Tanmateix, els efectes de les altes temperatures sobre la salut mental es multipliquen: trastorns del son causats per les nits tropicals, irritabilitat causada per la manca de descans, trastorns cognitius, crisis d’angoixa. I el govern n’és ben conscient: el 3 de juny de 2025, la ministra de Sanitat Mónica García va anunciar una nova partida de 229,2 milions d’euros per reforçar el sistema de salut, dels quals 39 milions es destinaran específicament a la salut mental i 17,8 milions a la prevenció del suïcidi.
Un esforç necessari, vista la gravetat de la situació. Un estudi publicat el 2025 a la revista científica JAMA Network Open revela que la calor altera la capacitat d’atenció dels adolescents, un impacte també observat en la població adulta per l’augment de les consultes de salut mental durant les onades de calor. Els pics de temperatura afecten el funcionament del cervell, pertorben la memòria, la presa de decisions i agreugen els trastorns d’ansietat i depressió. Les poblacions més vulnerables —sense aire condicionat, en habitatges mal aïllats— són les més exposades.
Aquest desequilibri climàtic colpeja també l’àmbit domèstic. Cada estiu, les violències masclistes augmenten. El 2024, Espanya va registrar 19 feminicidis durant l’estiu, més de la meitat dels 35 feminicidis de l’any, entre el 20 de juny i el 22 de setembre. El Ministeri de l’Interior ha reconegut una correlació entre els períodes de forta calor i els pics de violència.
Diversos estudis internacionals confirmen aquest vincle: la calor actua com un factor agreujant en contextos ja violents. La irritabilitat, la promiscuïtat estival i el tancament temporal dels centres d’acollida fan que les dones víctimes de violència siguin encara més vulnerables.
Un govern actiu
Per fer-hi front, el govern ha reforçat el seu dispositiu. El Pla Nacional contra les Temperatures Extremes 2025 preveu un seguiment estricte de les onades de calor, amb quatre nivells d’alerta, campanyes de prevenció específiques i consignes per adaptar els horaris laborals. Ara també inclou mesures específiques per a les poblacions de risc: gent gran, infants, persones amb malalties cròniques, persones sense sostre… així com accions coordinades amb els serveis socials i els dispositius d’emergència.
Paral·lelament, l’Estat ha llançat un Pla d’Acció en Salut Mental per al període 2025-2027. L’objectiu: millorar l’accés a l’atenció, reforçar els equips de salut mental als centres d’atenció primària, i crear unitats mòbils d’intervenció ràpida. El pla també preveu accions específiques de prevenció del suïcidi, les taxes del qual augmenten lleugerament durant els mesos d’estiu, segons dades del ministeri.
Malgrat aquests avenços, les crítiques persisteixen. ONG com Human Rights Watch denuncien una resposta encara massa lenta, sobretot als barris amb baixos recursos, on els equipaments públics continuen sent insuficients. Les alertes climàtiques no sempre van acompanyades d’un desplegament d’espais refrigerats, i el suport psicològic en període de canícula és desigual segons el territori.
En un país que va viure 22 dies de calor extrema el 2024, el vincle entre clima i salut mental ja no és una hipòtesi, sinó una emergència: Espanya ha d’adaptar-se a aquest nou perill.
