Comença la temporada d’estiu i, com cada any, els veïns de Barcelona estan al límit amb l’arribada massiva de turistes. Les associacions de defensa veïnal demanen a l’Ajuntament que apliqui 13 mesures contra el turisme invasiu per poder conviure millor a la capital catalana.
El turisme, per als barcelonins, no és només carrers plens o soroll de festes. És també una transformació radical del mercat de lloguer. A Barcelona, el lloguer mitjà ja supera el salari mínim i trobar un habitatge s’ha convertit en una cursa d’obstacles. L’oferta per a residents s’ha reduït dràsticament en benefici dels allotjaments turístics o temporals de menys d’un any. Els veïns lamenten la transformació dels seus barris: abaixen les persianes dels comerços de proximitat mentre obren locals de brunchs o cafès per emportar al pur estil novaiorquès.
El que més preocupa és la desproporció en el nombre de visitants. Barcelona té 1,6 milions d’habitants i rep 26 milions de turistes a l’any. L’associació ABDT (Assemblea de Barris per la Decreixença Turística) acaba de publicar un manifest que ha estat lliurat a l’Ajuntament amb 13 mesures d’emergència contra el turisme. Equinox reprodueix aquí el manifest complet amb l’anàlisi de la redacció sobre les propostes.
Reducció de l’activitat i les infraestructures aeroportuàries
Retirada incondicional de tots els projectes d’ampliació de l’activitat i les infraestructures aeroportuàries. Definició immediata de plans per reduir els vols interiors i internacionals, així com els jets privats.
L’associació no és escoltada per cap institució. La setmana passada, el govern espanyol, l’executiu català i l’Ajuntament de Barcelona van anunciar conjuntament l’ampliació de l’aeroport del Prat. Una mesura reclamada pels sectors econòmics per la saturació actual. L’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat va registrar un rècord mensual de passatgers el maig passat: 5.176.437 usuaris, un 3,7% més que el mateix mes del 2024. Després de l’ampliació, la capacitat de trànsit de passatgers passaria de 55 a 70 milions anuals.
Tancament dels terminals de creuers
Reducció del nombre de terminals de creuers al Port de Barcelona, començant per l’anul·lació anticipada (abans del 2027) de les concessions dels terminals A, B i C. Creació d’un comitè ciutadà amb institucions socials i ambientals per planificar el final de la resta de concessions.
El 2023, el port va registrar unes 800 escales de creuers, amb més de 3 milions de passatgers. Aquesta xifra s’aproxima als nivells previs a la pandèmia. El 2025, amb l’ampliació de l’aeroport i la reorganització portuària (trasllat dels terminals al Moll Adossat), les escales podrien mantenir-se o créixer lleugerament, tot i que no hi ha dades confirmades.
Cap més habitatge turístic a la ciutat
Prohibició de noves llicències per a allotjaments turístics a tota la ciutat, incloent-hi hotels, residències d’estudiants i espais de co-living. Elaboració d’un pla metropolità restrictiu d’allotjaments turístics.
Tot i que l’Ajuntament ha anunciat la prohibició dels pisos turístics, la mesura té un valor simbòlic. El nombre d’habitatges turístics continua augmentant, i el nou alcalde socialista ha aixecat la prohibició d’obrir nous hotels imposats per Ada Colau.
Eliminació del lloguer turístic de curta durada i regulació del lloguer temporal i de les col·locacions
Recuperació immediata dels habitatges desviats al mercat turístic per reintegrar-los al mercat de lloguer residencial a llarg termini, amb la revocació de totes les llicències de lloguer turístic de curta durada. Regulació dels contractes temporals i del lloguer d’habitacions, pel que fa a la LAU (durada mínima i preus regulats).
El govern català ha respost que no es preveu derogar la llei que permet contractes temporals d’11 mesos.
Erradicació del lloguer turístic il·legal de curta durada
Reforç dels equips d’inspecció i de les sancions per perseguir i clausurar els lloguers il·legals. Aplicació d’un protocol d’actuació més eficaç per compensar l’actual falta d’eficiència.
Límit als esdeveniments de gran format
Introducció de dues condicions per organitzar esdeveniments de gran format: informes d’impacte social (ocupació, habitatge, salut pública, mobilitat…) i ambiental. Consulta pública vinculant.
L’Ajuntament, però, aposta pel contrari. Des del Palau de Congressos es feliciten per l’arribada de grans esdeveniments com el Sónar o el Mobile World Congress, i animen els promotors a escollir Barcelona per les seves trobades.
Fi dels privilegis del sector turístic en la gestió de l’aigua
Equiparació de la indústria turística, inclosa tota mena de lloguer de curta durada, amb altres sectors industrials, perquè se sotmeti a les mateixes restriccions en cas de sequera. Control i auditoria del consum d’aigua al sector turístic i imposició de límits si cal. Tractar el turisme com una activitat econòmica no essencial en la planificació hídrica.
Des que es va aixecar l’estat d’excepcionalitat per sequera a la primavera, els hotels ja no tenen restriccions.
Descomercialització de l’espai públic
Aturar i revertir el procés de museïtzació i comercialització dels espais públics, com Montjuïc, les Bateries antiaèries o la Ciutadella. Per al Park Güell, com a mesura urgent, reducció del 50% de les entrades a la venda fins que baixi la pressió turística.
L’Ajuntament ja ha reservat una franja de visita exclusiva per a residents cada matí al Park Güell.
Condicions laborals dignes al sector terciari turístic
Augment salarial i marc normatiu mínim per als convenis col·lectius de l’hoteleria, la restauració i el comerç. Prohibició de subcontractació i externalització. Pla especial d’inspecció de treball per detectar irregularitats. Formació per professionalitzar el sector. Prohibició d’obrir diumenges i festius.
L’Ajuntament aposta per una liberalització dels horaris comercials, en sentit contrari a aquestes demandes.
Retorn del comerç als veïns
Protecció del comerç de proximitat amb activitats útils per als residents i regulació dels lloguers comercials. Regulació o prohibició, segons el cas, de llicències per establiments turístics i terrasses de bars. Prohibició de parades de degustació als mercats municipals.
En aquest punt, l’Ajuntament sembla més receptiu: es vol limitar la mida de les terrasses i regular l’obertura de botigues turístiques per protegir el petit comerç.
Abandonament de la promoció pública del turisme
Fi dels finançaments públics per a la promoció turística, així com de les subvencions i beneficis fiscals al sector. Desmantellament del consorci Barcelona Turisme i transformació en una agència pública dedicada a la reducció del turisme, la promoció d’alternatives econòmiques i la reinserció dels treballadors del sector.
Fer pagar al sector turístic les despeses públiques que genera
Estudi detallat dels serveis públics fortament utilitzats pel turisme per poder imputar les despeses corresponents en transports, neteja, manteniment, seguretat, gestió de residus, sanitat, etc.
Desenvolupament de polítiques públiques per una ciutat habitable
Transformació del model turístic mitjançant polítiques que responguin a les necessitats de lleure i benestar de la població local, amb equitat territorial i enfocament ecofeminista i d’economia social i solidària.
Mentre les associacions reclamen mesures, més de 25,6 milions de visitants estrangers han trepitjat territori espanyol entre gener i abril de 2025. Una xifra mai vista.
