Barcelona respira una mica millor, però l’aire continua carregat. Gràcies a les abundants pluges del primer semestre del 2025, la ciutat registra els millors nivells de contaminació des de l’inici del segle. Un rècord històric… que, tanmateix, encara no arriba als objectius europeus per al 2030, ni als de l’OMS.
Foto: Ajuntament de Barcelona
Finalment, una mica d’esperança en un món que continua escalfant-se massa. Segons l’últim informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), el diòxid de nitrogen (NO₂) a la ciutat continua disminuint, situant-se per sota dels 40 micrograms per metre cúbic a les zones amb més trànsit.
La mitjana anual cau fins als 22,5 µg/m³, lluny dels pics registrats fa deu anys, però encara massa per sobre dels llindars de 20 fixats per Brussel·les i dels 10 recomanats per l’Organització Mundial de la Salut.
L’Ajuntament, per la seva banda, celebra el progrés. La primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, destaca les inversions en transport públic, carrils bici i Zones de Baixes Emissions (ZBE). També subratlla la renovació del parc automobilístic: els vehicles amb etiqueta ECO augmenten 3 punts, mentre que els de la categoria B reculen dos punts. Però, més enllà dels anuncis, les xifres continuen sent preocupants.
Perquè la contaminació encara mata a Barcelona. L’ASPB estima en 1.300 les morts prematures anuals relacionades amb la mala qualitat de l’aire. S’hi afegeixen 800 casos d’asma infantil i 120 nous diagnòstics de càncer de pulmó només el 2024. Dades que podrien reduir-se fins a un 38 % si la ciutat assolís els estàndards europeus previstos per al 2030.
Si bé el diòxid de nitrogen disminueix, les partícules fines, en canvi, no mostren cap millora des del 2013. L’any passat, la ciutadania va respirar una mitjana d’entre 14 µg/m³ i 25 µg/m³ d’aquest tipus de partícules, el doble o el triple dels nivells recomanats.
L’Eixample, centre neuràlgic de la contaminació
L’Eixample continua registrant les pitjors dades (30 µg/m³ de NO₂, amb un pic de 40 al febrer), seguit de Gràcia (amb 28). Només tres estacions se situen per sota del límit europeu: Palau Reial (16), Sants (18) i Vall d’Hebron (20). La resta de la ciutat continua en zona vermella.
Les fonts de contaminació són conegudes: trànsit rodat, obres, activitat portuària. L’Ajuntament ho reconeix, però li costa actuar a l’altura del que exigeixen les autoritats europees i mundials. Oficialment, el Pla Clima (una inversió de 1.800 milions d’euros) ha de fer la ciutat «més verda i respirable». En la pràctica, però, les mesures topen amb resistències i amb una manca de coordinació metropolitana.
L’informe de l’ASPB insisteix que la reducció del trànsit és la palanca més eficaç per millorar la qualitat de l’aire, reduir el soroll i alliberar espai públic.
