Acusat de trair els seus comerciants històrics i d’abandonar-se als fluxos turístics, el mercat de la Boqueria intenta fer un gir de 180 graus.
Foto: Ajuntament de Barcelona
Fruita tallada, empanades, llaminadures… Antic epicentre de la gastronomia local barcelonina, el mercat de la Boqueria ja no és més que l’ombra del que havia estat. Una ombra multilingüe, gastadora i bullent, sí, però ombra al cap i a la fi. En efecte, cada cop menys veïns s’hi acosten i l’edifici amb teulada metàl·lica és avui més aviat un parc temàtic gastronòmic que una veritable plaça d’abastament.
S’ha acabat la venda directa de productes i han arribat les parades de menjar per emportar, que permeten als golafres turistes satisfer el paladar mentre continuen explorant el mercat, en detriment dels clients de tota la vida, que ja no hi reconeixen ni els seus costums ni el seu recorregut en aquest laberint hiperturístic.
Una situació crítica que l’Ajuntament ha decidit abordar. Ara que el mercat es troba en plena reconstrucció, la municipalitat no es conforma amb una simple rentada de cara arquitectònica sinó que vol impulsar també una reforma interna per un nou impuls el mercat, que va rebre 23 milions de visitants l’any 2023.
Amb l’excusa de redistribuir les 180 parades, s’imposen noves normes destinades a fer tornar els barcelonins: com a mínim un 40 % de productes frescos per parada, fi dels productes preparats sense relació amb l’activitat principal, inspeccions reforçades i fins i tot una “dessaturació” d’algunes zones. En resum, es planteja la supressió pura i simple dels punts de venda més turístics.
La supervivència del barceloní
Darrere d’aquesta sacsejada valorada en 12 milions d’euros està en joc la salvaguarda d’un dels llocs més emblemàtics de Barcelona, en un context urbanístic i social on els turistes són cada cop menys benvinguts.
També s’hi llegeix una batalla generacional, ja que les poques famílies de comerciants històrics que encara hi són parlen de tancament imminent davant la negativa dels fills a continuar el negoci. Altres, ja reconvertits en venedors de snacks tropicals, veuen la seva supervivència amenaçada per aquesta reestructuració. L’equació és fràgil i el seu desenllaç, previst per al 2027, incert: caldrà satisfer els veïns sense renunciar als beneficis del turisme.
