Els lloguers han augmentat un 70% en 10 anys a Barcelona i l’oferta no havia estat mai tan reduïda. Es pot esperar una treva en aquesta pujada desenfrenada? Han arribat els preus al seu màxim? Elements de resposta.
Foto: Cyane Morel
Que lluny queda el temps en què es llogava un pis de 70 metres quadrats amb terrassa al cor de l’Eixample per 750 euros al mes. Quinze anys després, un habitatge amb aquestes característiques entra al mercat pel doble, com a mínim. El preu mitjà per metre quadrat (24 euros) encara no arriba al de París (31 euros), però Barcelona disposa de molt pocs pisos petits, cosa que complica l’accés a l’habitatge quan es viu sol o fins i tot en parella.
Per intentar contenir aquesta pujada desenfrenada, les administracions públiques han endurit la llei d’habitatge, imposant especialment imports màxims per zona geogràfica. Un topall que no té en compte l’estat de l’immoble i que va ser percebut com a injust per uns propietaris que s’han tornat reticents. El resultat: molts han retirat el seu bé del mercat o l’han venut.
«Malgrat tots els avisos i les crides a revisar les polítiques adoptades pel govern aquests darrers anys, el desastre del mercat de lloguer espanyol és una realitat —explica Francisco Iñareta, portaveu del portal immobiliari Idealista—; anys de persecució dels propietaris i de mesures perjudicials, que han culminat amb l’adopció de la llei d’habitatge, no han tingut cap altra conseqüència que la desaparició d’una gran part de l’oferta de lloguer disponible, provocant una pujada dels preus per les tensions entre l’oferta i la demanda».
Menys habitatges de lloguer, més demanda, especialment de nous arribats estrangers: el mercat està saturat. «No havia patit mai tant per trobar un pis, va ser un infern», confessa en Bruno, un francès d’uns quaranta anys instal·lat a Barcelona des de fa 12 anys. L’habitatge que llogava fins llavors va ser recuperat pel propietari… per vendre’l. «Aquesta llei no és realment rendible per als propietaris», confirma per la seva banda l’Audrey, que ara es prepara per vendre diversos dels seus pisos barcelonins.
1 habitatge, 437 candidats
Així, no menys de 7.000 habitatges haurien de desaparèixer aquest any de l’oferta de lloguer a Barcelona, segons l’últim baròmetre de la Universitat Rey Juan Carlos. Una catàstrofe per als llogaters que busquen pis: ara són 437 de mitjana per cada immoble a llogar. Algunes agències ja ni es molesten a publicar anuncis, sinó que proposen directament els nous habitatges disponibles al seu viver de llogaters en cerca.
En aquest context, poden deixar d’apujar els preus? «Pensem que això continuarà pujant, a curt i mitjà termini —indica Francisco Iñareta—; el que no sabem és fins a quant». Tot i això, sembla que la llei de limitació dels lloguers comença a donar fruits, segons Olivier Goldstein, caçador de pisos per a A Place to Live i coconductor del pòdcast Immobilier en Espagne : mode d’emploi. «Alguns lloguers han tornat a nivells propers als de fa 4 o 5 anys, com recentment un pis de 120 metres quadrats a Gràcia ofert per 1.686 euros, un preu raonable per a un de 4 habitacions, o un de 80 metres quadrats amb 3 habitacions a 1.097 euros a Sant Antoni, és un preu que ja no es veia».
L’expert subratlla dos altres efectes moderadors: incentius fiscals per als propietaris que posen el seu bé en lloguer de llarga durada i la limitació al 3% de pujada anual per als contractes renovats. «Això representa una transició cap a una estabilització». El mercat podria, per tant, estabilitzar-se progressivament, fins i tot oferir oportunitats amb lloguers entre un 15 i un 20% més barats que abans de les recents lleis. Sempre que es tingui paciència i perseverança.
