Aquest estiu, Barcelona és un autèntic camp de treballs… i no sembla que s’hagi d’aturar aviat. Estat de la situació del que s’ha fet i del que encara queda per fer.
Foto: Ajuntament de Barcelona
L’escena s’ha tornat quotidiana: tanques, excavadores i cartells de prohibició dibuixen ara el paisatge diari de Barcelona. Impossible travessar un barri sense topar amb una vorera aixecada o un carrer tallat. Aquest estiu, la ciutat compta amb més de 80 obres només als barris de l’Eixample, Ciutat Vella i Gràcia. I els barcelonins, avesats a esquivar tanques, veuen com la llista s’allarga.
L’Eixample continua sent l’epicentre del caos. Les “superilles” – aquests eixos verds que han de transformar el barri – tot just s’han acabat que les grues ja hi tornen. La culpa és de la prolongació de la línia L8 dels Ferrocarrils (FGC) de la plaça Espanya fins a Gràcia, que talla el carrer Urgell, partit en dos des del gener, a l’altura de l’Hospital Clínic i fins a Francesc Macià. Aquestes interrupcions es mantindran fins a principis del 2026. Els carrers paral·lels absorbeixen un flux de vehicles desviats, convertint el cor de l’Eixample en un laberint sorollós.
Al voltant de la plaça Espanya i de la Gran Via, les obres encara s’allargaran més. És aquí on entrarà la titànica tuneladora encarregada de perforar el túnel fins a Gràcia. Per protegir els veïns del soroll, l’ajuntament preveu instal·lar un immens hangar provisional sobre el pou. No és, però, motiu de tranquil·litat per als residents, que veuran també com una part del parc Joan Miró és ocupada per les obres.
La Rambla, encara ostatge
El centre històric tampoc se n’allibera. Si la Via Laietana ha recuperat finalment una certa normalitat, la Rambla continua esventrada. En el moment de la seva elecció, l’alcalde Jaume Collboni va intentar reduir la durada de les obres, inicialment prevista per a sis anys. Un objectiu només parcialment assolit: el bulevard emblemàtic no s’entregarà fins al 2027. Encara tres anys més de tanques metàl·liques i voreres provisionals per als milions de turistes i residents que intenten circular per aquest corredor saturat.
A Gràcia, les obres de la plaça Gal·la Placídia, també vinculades a l’L8, se sumen al desordre. Però és el carrer Pi i Margall el que alimenta la polèmica. Reformat fa només un any i mig, va tornar a ser modificat el passat mes de juliol, amb una inversió addicional que supera el milió d’euros. Un error de planificació que l’ajuntament costa de justificar.
En resum, una Barcelona desfigurada per les obres. Sumant-hi la calor i la gentada, la capital catalana s’assembla a un petit infern. Així que, per gaudir realment de la ciutat comtal, consulteu el mapa interactiu de l’ajuntament per trobar els (pocs) espais que se’n salven.
