Setembre, el mes de les motxilles noves, dels bons propòsits… i de les reconversions més inesperades. A Barcelona, la tornada no només rima amb el retorn a l’oficina, sinó també amb canvis radicals de vida.
En una ciutat on la tecnologia es barreja amb la festa, alguns es reinventen en feines que ningú no hauria gosat escriure a Parcoursup.
Creador de contingut: Emily in Barcelona
El creador de contingut existeix arreu, però amb la seva arquitectura espectacular, les seves platges i els seus rooftops tan “instagrammables”, la ciutat comtal s’ha convertit, des de fa uns anys, en l’escenari preferit dels influencers. De fet, tot el país viu aquest fenomen, amb el seu estil de vida, el seu patrimoni i una natura d’una bellesa impressionant.
Amb 230.000 seguidors, vestits de flamenco i vídeos humorístics sobre els xocs culturals que ha viscut (horaris, vacances, expressions), MorganeinSpain és una de les capdavanteres del moviment i comparteix al seu feed un dia a dia madrileny que faria enrogir el community manager de l’oficina de turisme.
Professor de ioga, de pàdel surf o entrenador improvisat
El sol, la platja i la Mediterrània han convertit Barcelona en la Meca de l’esport a l’aire lliure. El resultat: batallons d’exempleats d’oficina s’han transformat en professors de ioga, instructors de pàdel surf o entrenadors holístics. Les platges de la ciutat s’assemblen, de vegades, a un open space de màrfegues de colors on cadascú s’autoanomena gurú del benestar.
El més fascinant és la capacitat d’adaptació: alguns ofereixen classes de ioga sobre la taula de pàdel, d’altres sessions de càrdio a Montjuïc acompanyades de discursos sobre l’energia solar. L’economia paral·lela del fitness és tal que els barcelonins passen més temps comparant preus de classes col·lectives que no pas anant al gimnàs.
Screenshot
Guia de street art no oficial
Oblideu la Sagrada Família i el Park Güell. La veritable Barcelona es descobreix als carrerons del Raval o als murs del Poblenou, coberts de grafitis que canvien setmana rere setmana. Almenys això creu el guia de street art no oficial, exemple d’aquesta reconversió tan barcelonina: mig artista, mig historiador improvisat.
Armat amb un tote bag i una passió pels esprais Montana, recorre la ciutat pregant perquè Banksy triï Barcelona com a llenç i acaba sempre les visites en un bar de cervesa artesana o de vi biodinàmic regentat per un amic francès. En resum, una economia circular, local i molt creativa.
Moderador: una professió ja gairebé vintage
Barcelona ha estat durant anys un dels grans centres europeus de moderació de continguts per a Meta i TikTok. Milers de persones filtraven vídeos, imatges i comentaris, separant el pitjor d’Internet perquè la resta del món pogués scrollar tranquil·lament entre dos gats bufons i un anunci de xampú.
Ben pagada per als estàndards espanyols, aquesta feina s’assemblava de vegades a una baixada diària als inferns digitals. Però el sector ja ha fet un tomb: Meta ha tancat les seves oficines barcelonines i TikTok substitueix part dels empleats per intel·ligències artificials. El resultat: allò que semblava un ofici del futur és ja gairebé una pàgina d’història local.
Data anotador: l’ofici fantasma
La reconversió més lògica? Convertir-se en data anotador. Després d’haver filtrat els horrors d’Internet, molts d’aquests professionals alimenten ara les mateixes IA que els substitueixen: etiqueten imatges de coloms, corregeixen comandes de veu o decideixen si una frase és tòxica o simplement escrita per un francès rondinaire.
Un ofici invisible, però indispensable: sense ell, cap intel·ligència artificial no funcionaria correctament. La ironia és que, si ja ningú no entenia gaire bé què feia un moderador, encara menys s’imagina què fa un anotador de dades —els seus amics creuen que passeja un robot pel parc de la Ciutadella.
