A Barcelona, viure envoltat de soroll vol dir pagar menys pel teu habitatge. A l’Eixample, deu decibels de més poden fer perdre diversos milers d’euros a un pis, segons un nou estudi.
Foto: Clémentine Laurent
El silenci té un preu, i no és barat. Un estudi de l’Institut d’Economia de Barcelona revela que un habitatge de l’Eixample exposat a 10 decibels més que la mitjana es ven un 3,4 % més barat. És a dir, fins a 16.500 euros de diferència entre dos pisos comparables. En el lloguer, l’impacte és menor, prop d’un 2 % de descens, però comporta una rotació més ràpida dels llogaters.
Els investigadors Marianna Magagnoli i Filippo Tassinari han analitzat milers d’anuncis publicats a Idealista entre 2009 i 2017, creuant alçada del pis, orientació (interior o exterior) i nivell sonor registrat per l’Ajuntament. A l’Eixample, barri de la quadrícula dissenyada per Ildefons Cerdà, cap carrer no quedava per sota del llindar de soroll recomanat per l’OMS. El culpable? Sobretot el trànsit rodat.
Els resultats confirmen allò que els veïns ja saben: el soroll del vespre i de la nit pesa més sobre el valor d’un habitatge que no pas el del dia. I les polítiques de reducció del soroll, com les zones de vianants, la limitació de velocitat o els paviments absorbents, podrien fer pujar els preus als carrers pacificats, tot accentuant les desigualtats amb els carrers veïns, condemnats a absorbir el trànsit.
Una solució?
L’exemple del Consell de Cent, transformat en eix per a vianants, il·lustra aquesta paradoxa. Deu a quinze decibels menys que a pocs metres, al carrer València, convertit en bulevard de desviament. Resultat: més atractiu i preus a l’alça. L’estudi conclou que és més eficaç i més equitatiu actuar sobre l’espai públic que no pas oferir subvencions per canviar les finestres.
Menys cotxes, velocitat reduïda, vehicles elèctrics i paviments “silenciosos”: tantes solucions per fer l’Eixample més habitable. I, de retruc, més car.
