Destinació estrella dels vols low cost, Barcelona atrau tant turistes com carteristes. A Catalunya es registraria gairebé un furt cada dos minuts i mig.
El més espectacular? El d’una maleta que contenia prop de 8 milions d’euros en joies i rellotges a l’Aeroport del Prat. Portem o no tota la nostra fortuna a sobre, la prudència és mare de la virtut. Com que els carteristes no fan vacances, aquí teniu els 5 reflexos indispensables per protegir les vostres coses i evitar les males sorpreses.
La bossa, sempre als genolls la guardaràs
El primer error del visitant acabat d’arribar és desprendre’s de les seves coses. Recordatori: la bossa, mai a terra, ni a una altra cadira, sinó enganxada a l’espatlla com un bebè de coala a la seva mare. A Barcelona, deixar la bossa a terra és com oferir un regal sorpresa a un desconegut.
Recomanació: portar el telèfon penjat al coll i fer servir una ronyonera per un look total.
El teu telèfon, en un tovalló no es convertirà
Escena clàssica barcelonina: una terrassa al Born, un mojito, una taula de tapes i un telèfon ben visible al costat del got. Passa un carterista i, abracadabra, amb un cop de vareta màgica, el telèfon ha desaparegut.
Deixar el mòbil a la vista sobre la taula d’una terrassa és com brandar un cartell de “Serviu-vos-en”. Espòiler: algú se’n servirà.
Recapitulant: la bossa als genolls, el mòbil a dins la bossa, vigilància màxima a tot moment i us evitareu una vetllada al comissariat.
La Barceloneta, un camp de mines consideraràs
Sí, anar a fer un bany a la Barceloneta després de la feina és temptador. Però aquesta platja del centre és també el terreny de joc preferit dels carteristes. Aneu amb compte. Anar a la Barceloneta és com travessar el Mordor amb l’anell únic. Cada persona que hi trobareu pot estar potencialment interessada en totes les vostres pertinences (sobretot el mòbil i la cartera).
Recomanació: amagar el mòbil dins d’un bolquer de nadó. Ni tan sols Sauron s’atreviria a tant. O anar a la platja tal com vau venir al món, sense possessions materials. Adéu selfies. Però, finalment, potser passareu un moment molt millor, centrats en l’instant amb els vostres amics.
Per a la bicicleta, molts antirrobatoris utilitzaràs
La bicicleta a Barcelona és com un amor d’estiu: t’hi encarinyes, però sempre acaba desapareixent. La ciutat és campiona mundial del “bike-sharing” no oficial: una bici comprada al setembre té moltes possibilitats de canviar de propietari abans del desembre.
Dues opcions: triar una bicicleta tan bàsica que cap lladre en voldrà (una bona VTT dels anys 90, rovellat si pot ser). O invertir en almenys dos antirrobatoris i convertir cada sortida en una sessió de musculació. La tercera opció, més radical, és apuntar-se al Bicing, la versió oficial de la bicicleta compartida. Aquí, com a mínim, no hi ha risc que us la robin.
Al metro, dormir oblidaràs
Tancar els ulls durant la migdiada matinal, o de tornada de festa (o potser totes dues coses alhora), és signar un contracte tàcit per acabar amb torticoli i la cartera robada. Alguns carteristes fins i tot recorren a la tècnica del cúter per tallar les butxaques dels pantalons amb total discreció. Oficialment classificat com a furt “sense violència”, us assegurem que despertar-se sense diners al final de línia és prou violent.
Recomanació: no es tanquen els ulls al metro, millor esperar a ser al llit per caure als braços de Morfeu. O bé, fer una becaina només si aneu acompanyats d’un company de festa ben despert.
