Espanya observa tres dies de dol nacional després del tràgic accident ferroviari ocorregut diumenge al vespre a Adamuz, a la província de Còrdova. La col·lisió entre dos trens d’alta velocitat ha provocat almenys 40 morts i més de 120 ferits a Andalusia. El balanç encara podria augmentar.
Aquest dimarts al matí, les autoritats fan una crida a la màxima prudència. Els serveis medico-legals continuen amb la identificació de les víctimes, un procés complicat per l’estat dels cossos. Un total de 43 persones consten com a desaparegudes, 39 ferits continuen hospitalitzats, dels quals 13 es troben a cures intensives.
Al lloc de l’accident, els equips de rescat i els tècnics intenten encara accedir a l’interior de dos vagons de l’Alvia Madrid–Huelva, els més greument danyats. Els serveis d’emergència temen trobar-hi noves víctimes. Una part de les estructures dels vagons hauria de ser aixecada al llarg del dia. Des de diumenge al vespre, les operacions mobilitzen de manera ininterrompuda els serveis d’emergència, amb el suport d’unitats militars desplegades per reforçar els dispositius.
Més enllà de la intervenció dels equips de rescat, s’ha organitzat espontàniament un ampli moviment de solidaritat. Veïns han ajudat a traslladar els ferits als hospitals, han portat aliments i mantes a les famílies presents al lloc dels fets, i els centres mèdics han registrat una gran afluència de donacions de sang.
Investigacions centrades en l’estat de les vies
Pel que fa a les causes de l’accident, la hipòtesi d’un error humà és considerada poc probable per la majoria d’experts, tenint en compte els sistemes de seguretat existents. El tren semblava trobar-se en bon estat: fabricat fa menys de quatre anys, havia superat una revisió tècnica pocs dies abans de l’accident. Les vies també havien estat objecte de treballs de renovació recents.
Tot i això, el sindicat de maquinistes havia alertat l’estiu passat de vibracions inusuals en aquest tram. Avui considera que no hi ha cap element que permeti establir un vincle directe entre aquelles alertes i la col·lisió de diumenge al vespre.
Les investigacions se centren actualment en la infraestructura. Les vies presenten danys importants en diversos punts, especialment una ruptura neta del raïl. Cal determinar si aquestes degradacions són conseqüència del descarrilament o si en són la causa. La pista del sabotatge ha estat descartada. Els investigadors també apunten a una successió excepcional de factors, en particular l’arribada del segon tren només vint segons després del descarrilament del primer, fet que hauria fet impossible qualsevol maniobra de frenada.
La qüestió de la competència ferroviària, sobre la taula
L’obertura del mercat ferroviari a la competència també ha entrat en el debat públic. El tren que va descarrilar pertanyia a Iryo, una companyia de baix cost, però de moment no s’ha establert cap relació directa. Les normes de seguretat són les mateixes per a tots els operadors, i l’estat del material no genera una preocupació particular.
Alguns experts assenyalen, però, que la forta baixada de preus ha provocat un doblement del trànsit d’alta velocitat a Espanya en cinc anys, amb més trens circulant per línies que requereixen més manteniment, renovacions i inversions. La hipòtesi d’una manca de manteniment no és ni prioritzada ni descartada en aquest moment. La investigació haurà de determinar si hi ha hagut, o no, deficiències en l’àmbit de les infraestructures.
