Mentre Barcelona preveu prohibir tots els seus apartaments turístics d’aquí al 2028 per fer front a la crisi de l’habitatge, cinc municipis limítrofs segueixen ara el mateix camí, prometent preservar els seus barris per als habitants.
La capital catalana va anunciar fa dos anys la prohibició de 10.500 apartaments destinats a turistes d’aquí al 2028, al·legant la crisi de l’habitatge i la necessitat de reservar aquests habitatges als residents. Dos anys més tard, aquesta mesura s’estén als municipis veïns: L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Esplugues de Llobregat, Cornellà i Sant Feliu de Llobregat han decidit prohibir els seus apartaments als turistes existents i bloquejar qualsevol nova obertura.
Mesures pròpies de cada ciutat però amb un mateix objectiu
Cada una d’aquestes ciutats, governada per alcaldes del PSC (Partit dels Socialistes de Catalunya) com Barcelona, ha pres mesures específiques. L’Hospitalet i Cornellà han modificat el seu pla d’urbanisme per prohibir noves llicències i preveure el tancament progressiu dels apartaments existents. Sant Adrià va suspendre els nous permisos des del 2023, mentre que Esplugues i Sant Feliu van instaurar moratòries similars. L’objectiu comú és preservar el caràcter residencial dels barris i facilitar l’accés a l’habitatge per als habitants.
Altres municipis veïns reaccionen de manera diferent. Badalona prohibirà l’obertura de nous apartaments, però mantindrà els existents, i El Prat o Sant Cugat consideren que la seva normativa actual és suficient. Algunes ciutats, com Cerdanyola o Santa Coloma, encara no han pres una decisió.
Aquesta política s’emmarca en un context de diversos anys de tensions immobiliàries, on el creixement dels apartaments turístics ja ha obligat els residents a marxar de certes zones. Amb aquesta extensió, Barcelona i els seus veïns busquen recuperar el control de l’habitatge urbà, tot i que l’horitzó del 2028 coincideix amb eleccions municipals que podrien redistribuir les cartes.
