Barcelona està canviant de cara. Per primera vegada, la meitat dels joves de 12 a 35 anys que viuen a Barcelona han nascut a l’estranger. Un canvi demogràfic que redibuixa els barris, el mercat de l’habitatge i les llengües parlades, alhora que aporta un nou impuls a la ciutat.
La meitat de la joventut barcelonina ja no és espanyola. Segons l’informe Joves de Barcelona. Retrat i tendències 2025 del PRISMA-Observatori de Joventut, els joves de 12 a 35 anys estan constituïts ara en un 50% per residents nascuts fora d’Espanya. La disminució dels joves locals, que ha estat del -12% des del 2016, es compensa amb l’arribada massiva de joves estrangers, principalment llatinoamericans. De fet, els argentins, colombians i veneçolans són les nacionalitats més representades.
Focus en els barris i nacionalitats
El barri de Ciutat Vella il·lustra aquest fenomen: tres de cada quatre joves del barri han nascut a l’estranger. Aquest “districte” històric concentra una població majoritàriament adulta (30‑35 anys) amb orígens diversos: Àsia Occidental (29%), Amèrica del Sud (24%), Europa Occidental (21%). A més, menys d’un de cada deu parla català, reforçant encara més la sensació d’internacionalització de la ciutat.
La transformació demogràfica també es reflecteix a la resta de la ciutat. Ciutat Vella, Les Corts i Gràcia concentren població jove i estrangera, mentre que Sarrià‑Sant Gervasi i l’Eixample mostren una proporció més alta de nadius i usuaris del català.
El mercat de l’habitatge i l’economia local s’han anat adaptant a aquesta nova realitat des de fa alguns anys. Avui dia, set de cada deu joves viuen de lloguer, amb un lloguer mitjà superior a 1 100 €. L’ajuntament veu en aquesta joventut estrangera un actiu per contrarestar l’envelliment de la ciutat i alhora reforçar la mà d’obra. Barcelona apareix així com un laboratori urbà on la joventut estrangera redefineix els espais i les oportunitats, tot insuflant una nova dinàmica a la capital catalana.
