A l’ombra dels pins de Collserola, la capital catalana torna a donar vida a les seves oliveres i produeix el seu propi oli d’oliva verge extra. Un projecte que combina patrimoni, ecologia i innovació.
Barcelona ha descobert un nou tresor en el seu propi oli d’oliva. Durant molt de temps abandonades, les oliveres del massís de Collserola reneixen avui per donar lloc a una producció local inèdita. Darrere d’aquesta iniciativa hi ha un objectiu clar: transformar aquests arbres oblidats en un símbol d’un renaixement agrícola i ecològic a les portes de la ciutat.
Tot es remunta a un episodi climàtic extrem. Febrer de 1956, una onada de fred històrica colpeja Catalunya, gelant fins i tot les fonts de Barcelona. Els conreus de Collserola (vinyes, ametllers i oliveres) queden devastats. Progressivament, les terres agrícoles s’abandonen, deixant pas a un bosc dens. En poques dècades, la superfície agrícola cau dràsticament, transformant un paisatge en mosaic en un massís continu, més vulnerable als incendis.
Però al cor d’aquest bosc, algunes oliveres han resistit. Ofegades per la vegetació, però encara vives, aquests arbres han inspirat un projecte ambiciós impulsat per la Fundació La Pedrera i la cooperativa L’Olivera. Avui, s’han identificat 156 hectàrees amb potencial agrícola, iniciant el retorn progressiu d’aquest cultiu mediterrani per reactivar el cultiu de l’olivera.
Les primeres collites són prometedores. Procedents de varietats locals com l’Arbequina, la Vera del Vallès i la Becaruda, les olives es conreen en agricultura ecològica. Collides a mà i premsades en fred, donen lloc a un oli d’oliva verge extra d’alta qualitat anomenat Oli Nou de Barcelona.
Un projecte que va més enllà de la producció
Més enllà del producte, es dibuixa tota una visió. Aquests oliverars contribueixen a la prevenció d’incendis reobrint espais agrícoles en un bosc que s’ha tornat massa compacte. La iniciativa també té una forta dimensió social, ja que implica persones amb discapacitat o en risc d’exclusió. Una manera d’unir agricultura, inclusió i territori.
L’ambició no s’atura aquí. A llarg termini, podria construir-se un molí a l’àrea metropolitana per produir aquest oli localment, però també per acollir les collites de particulars. D’aquí a 2028, la producció podria arribar fins als 1.500 litres d’oli.
