Entre tempestes repetides i un cel obstinadament gris, Catalunya acaba de travessar un dels hiverns més foscos de l’última dècada. Un fenomen meteorològic destacat, confirmat per les dades.
Catalunya surt d’un hivern excepcionalment poc assolellat, el més ennuvolat des de fa 16 anys. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, cal remuntar-se a l’hivern 2009-2010 per trobar un dèficit de sol comparable. La causa: una successió poc habitual de pertorbacions que han enfosquit de manera persistent el cel del territori.
Entre mitjan desembre i principis de febrer, la nuvolositat ha estat gairebé constant. En només un mes i mig, no menys de deu tempestes han escombrat la península Ibèrica. Han portat amb elles pluges torrencials, inundacions, nevades a cotes baixes i vents forts. Com a resultat, les hores de sol han caigut molt per sota de les mitjanes habituals, especialment al desembre i al gener.
A Barcelona, les dades de l’Observatori Fabra confirmen la magnitud del fenomen. La capital catalana registra el seu desè hivern menys assolellat en gairebé 60 anys, amb només 445,2 hores de sol. El mes de desembre destaca especialment: és considerat el més fosc del segle a la ciutat, un rècord significatiu per als climatòlegs.
Un episodi marcat per les tempestes
Aquesta situació s’explica en gran part per l’encadenament d’episodis meteorològics. Els fronts successius han impedit l’establiment d’un temps estable, tot i que al febrer s’ha observat una lleu millora, insuficient per revertir la tendència.
Altres zones confirmen aquesta situació. A Roquetes, a la província de Tarragona, l’hivern es classifica entre els més ennuvolats mai registrats. De nou, el desembre destaca com especialment fosc, mentre que el gener figura entre els mesos amb menys hores de sol dels arxius locals.
L’única excepció destacable és la província de Lleida. El Ponent ha registrat un nivell d’insolació lleugerament superior a la mitjana, sobretot gràcies a una disminució inusual dels dies de boira. Una clariana relativa que contrasta amb la resta del territori, que ha continuat sota un cel dominat pels núvols.
