La crisi climàtica, la pèrdua de biodiversitat i l’augment de les desigualtats socials i ambientals han situat la sostenibilitat al centre del debat global. Davant d’aquest escenari, organismes internacionals com les Nacions Unides o l’OCDE insisteixen en la necessitat de desenvolupar competències que permetin als ciutadans comprendre aquests reptes i actuar-hi.
Entre aquestes competències destaca el pensament crític, entès com la capacitat de qüestionar normes i pràctiques, revisar els propis valors i posicionar-se davant dels reptes contemporanis.
En aquest context, la recerca en educació literària presta una atenció creixent a la relació entre literatura i sostenibilitat. En aquest marc, s’inscriu el concepte de literacitat ecocrítica, que designa la capacitat d’interpretar els textos literaris tenint en compte les relacions entre humans, entorns naturals i estructures socials. També els valors culturals que aquestes representacions projecten sobre el món.
Literatura, cultura i sostenibilitat
La literacitat ecocrítica parteix d’una idea fonamental: la literatura reflecteix patrons culturals profunds sobre la manera com les societats entenen el món. Els paisatges que descriuen els llibres, les formes de convivència entre humans i altres espècies o les representacions del territori formen part d’aquest imaginari col·lectiu.
Els textos literaris ofereixen visions diverses sobre el progrés, l’ús dels recursos, les relacions entre comunitats o la convivència amb la natura. L’anàlisi d’aquestes representacions permet examinar com s’han construït determinades concepcions del desenvolupament, del medi ambient o de la justícia social.
Aquest enfocament s’alimenta de dos camps d’estudi complementaris. D’una banda, la literacitat crítica, que concep la lectura com un procés actiu d’interpretació i de diàleg amb el text. De l’altra, l’ecocrítica, que analitza les representacions del medi natural en la literatura i la seva relació amb qüestions culturals, socials i ambientals.
La literacitat ecocrítica se situa en la confluència d’aquests dos camps i posa l’accent en la capacitat dels lectors per identificar i interpretar les interdependències entre humans, ecosistemes i estructures socials.
Llegir amb una perspectiva ecocrítica
L’aproximació ecocrítica a la lectura no exigeix necessàriament una activitat didàctica formal. Pot emergir tant en la lectura individual com en les converses que s’organitzen al voltant dels llibres.
Algunes preguntes poden orientar aquesta aproximació interpretativa:
- Com es representa la natura en el text o en les imatges?
- Quin paper té l’espai físic en el desenvolupament de l’obra?
- Quines relacions s’estableixen entre humans, animals i entorns?
- Quins valors socials o culturals es projecten en aquestes representacions?
Aquesta mena d’interrogants pot afavorir el desenvolupament d’una consciència crítica i socioambiental, ja que conviden els lectors a observar amb més atenció les relacions entre les persones, els territoris i els ecosistemes.
El paper dels mediadors de lectura
El desenvolupament de la literacitat ecocrítica no depèn únicament de la interpretació dels textos. També està relacionat amb quines obres arriben als lectors i en quins contextos es llegeixen.
En aquest procés intervenen diversos mediadors de lectura –mestres, famílies, bibliotecaris, llibreters o altres prescriptors culturals. A través de les seves recomanacions i de les converses que generen al voltant dels llibres, aquests mediadors poden facilitar que infants i joves entrin en contacte amb obres que convidin a reflexionar sobre la sostenibilitat, la convivència o la justícia social.
Ara bé, aquesta selecció no hauria de respondre únicament a criteris temàtics. La literatura infantil i juvenil no pot reduir-se a una eina instrumental al servei d’objectius educatius o socials. Les obres han de ser escollides en primer lloc pel seu valor literari i estètic, per la seva capacitat d’interpel·lar els lectors des de l’experiència artística.
En altres paraules: per fomentar una lectura amb sensibilitat ecocrítica, cal primer garantir l’accés a literatura de qualitat.
Una biblioteca de lectures ecocrítiques
Una iniciativa recent que explora aquest enfocament és el llibre The Green Dialogues: Ecocritical Pathways to Children’s Literature in Education. El volum inclou una Biblioteca Green Dialogues, una selecció d’obres de literatura infantil i juvenil especialment acurada.
Aquestes obres aborden temes diversos com les migracions, la memòria històrica, la relació amb els animals, les desigualtats socials, el consumisme o la transformació dels paisatges. Entre els títols seleccionats, trobem en versió catalana o castellana:
- Beatrice Alemagna. Un gran dia de res
- Nadia Belhadi–Marion Majewski. El retorn dels llops
- Vicente Bellmont–Marta Altés. I tu, com ho veus?
- Anouck Boisrobert–Louis Rigaud. La selva del peresós
- Isabelle Carrier. El cassó del Gerard
- Nora Dåsnes. ¡Salvemos el bosque!
- Cary Fagan–Madeline Kloepper. La cadireta blava
- Hye-Eun Kim. El llapis
- JonArno Lawson–Sydney Smith. Un camí de flors_
- Astrid Lindgren. Ronia, la filla del bandoler
- Yuichi Noritake. El bosc dels germans
- Kaia Dahle Nyhus. El món va dir sí
- Roger Olmos. Lucía
- Jérôme Ruillier. Quatre petites cantonades de no res
- Francesca Sanna. El viatge
- Fabrizio Silei–Maurizio A. C. Quarello. L’autobús de la Rosa
- Shel Silverstein. L’arbre generós
- Kaori Takahashi. Toc-toc!
- Ruth Vander Zee–Roberto Innocenti. La història de l’Erika
- Issa Watanabe. Migrants
- Jeanette Winter. Malala: una nena valenta de Pakistan; Iqbal: un nen valent de Pakistan
- Giovanna Zoboli–Mariachiara Di Giorgio. La sopa del senyor Lepron
Llegir per ampliar la consciència
La literacitat ecocrítica no pretén convertir cada lectura en una lliçó sobre sostenibilitat. El que proposa és aprofundir en la interpretació dels textos literaris i examinar les visions del món que aquests transmeten.
En un moment en què els reptes ambientals i socials exigeixen transformacions immediates en les nostres formes de produir, consumir i relacionar-nos amb la societat i el planeta, la literatura pot contribuir a ampliar la consciència amb què infants i joves observen el món que els envolta.
Maria Pujol Valls, Profesora de didáctica de la lengua y la literatura, Universitat Internacional de Catalunya Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’ original.
