Nascut el 2011 com una ràdio local francòfona, Equinox ha acompanyat progressivament les transformacions de Barcelona i de la seva comunitat francesa. Quinze anys després, el mitjà continua evolucionant.
El 2011, Barcelona encara no té el rostre que coneixem avui. La ciutat està marcada per la crisi econòmica espanyola i el moviment dels Indignats. Els lloguers d’Airbnb encara no han explotat, ni tampoc els digital nomads. És en aquesta Barcelona que neix Equinox, amb una idea senzilla: explicar la ciutat als francòfons que hi viuen.
Als seus inicis, Equinox és sobretot un mitjà radiofònic. “Quan vaig unir-me a l’aventura el 2014, teníem una petita oficina a prop de la Sagrada Família amb un estudi de ràdio”, explica Leslie Singla, antiga membre de la redacció. “L’equip érem l’Aurélie, el Nico i jo.” A l’antena, hi havia una ràdio musical, un programa setmanal de participació oberta, cròniques i convidats. “Fins i tot ens va passar de fer degustacions en directe!”, recorda.
Però molt ràpidament, el format escrit guanya pes. Equinox cobreix les eleccions municipals, els esdeveniments culturals o temes socials. Entre les entrevistes destacades dels primers anys, Leslie recorda especialment Jordi Pujol, antic president emblemàtic de Catalunya, o bé Amélie Nothomb.
Barcelona canvia, Equinox també
Amb el pas dels anys, el mitjà segueix les grans transformacions de la ciutat: l’explosió del turisme, la crisi catalana, l’arribada massiva de francesos i de teletreballadors estrangers, o encara els debats sobre l’habitatge. Per a molts nous arribats, Equinox es converteix també en una porta d’entrada a Barcelona, entre actualitat local, tràmits administratius i diferències culturals.
La redacció també evoluciona. Els despatxos canvien, l’equip creix i els formats es multipliquen. Entre podcasts, vídeos, xarxes socials i esdeveniments, el mitjà s’adapta progressivament als nous hàbits de consum de la informació. “Gràcies a l’Aurélie i el Nico, Equinox sempre llançava nous formats”, recorda Leslie, que evoca especialment els primers podcasts el 2018, o encara els programes en directe amb públic.
Els records d’una redacció
Darrere dels articles i reportatges, també hi ha records inesperats. Camélia Balistrou, que va arribar el 2020 just abans de la pandèmia, encara recorda un reportatge en una farmàcia de l’Eixample quan la Covid començava a preocupar a Europa. “Havia d’informar sobre la venda de mascaretes i el farmacèutic es va molestar ràpidament amb les meves preguntes”, explica. “Un mes i mig després, tots estàvem confinats.”
Equinox ja no mira únicament cap a Barcelona. Des del març passat, s’ha obert una edició madrilenya, un nou capítol en la història d’un mitjà nascut fa 15 anys en un petit estudi de ràdio barceloní.
