1.500 empreses, 93 institucions de recerca, el 92% dels assajos clínics actius a Espanya: Catalunya ha ascendit, gairebé silenciosament, al rang de potència biotecnològica mundial. El llançament de l’Institut de Recerca Caixa és només la punta de l’iceberg d’un sector que ja representa el 8% del PIB de la regió.
Fa vint anys, Barcelona no apareixia en cap mapa dels grans centres biomèdics mundials. Avui, rivalitza amb Boston, Cambridge i Basilea. Aquesta transformació no és casual: és el resultat d’una estratègia pacient, construïda per institucions públiques, fundacions privades i investigadors que van optar per quedar-se o traslladar-se. Catalunya ha trobat el seu petroli, i no prové de la terra, sinó dels laboratoris.
Barcelona, Capital Europea de les Ciències de la Salut
Biocat és la fundació público-privada creada el 2006 per estructurar i impulsar l’ecosistema d’innovació sanitària català. El director general, Robert Fabregat, resumeix l’avantatge competitiu de la regió: «Barcelona i Catalunya combinen allò que és difícil de replicar en altres llocs: excel·lència científica, hospitals universitaris de primer nivell, talent, infraestructures i una cultura de col·laboració público-privada molt ben consolidada. A això s’hi sumen els fons d’inversió especialitzats, essencials per transformar el coneixement en projectes capaços de creixement internacional».
El que distingeix el model català, insisteix, és el paper actiu dels hospitals: “A Catalunya, els hospitals i els centres de recerca no només són receptors d’innovació, sinó també generadors directes de noves solucions per als pacients. Concentren el coneixement clínic, la capacitat científica i l’accés directe a les necessitats reals que sorgeixen a les consultes, els quiròfans o els departaments de diagnòstic”. Institucions com el VHIO, IrsiCaixa o el flamant CaixaResearch Institute, dedicat a la immunologia i sostingut per una xarxa de set centres especialitzats, en són exemples directes.
Aquests set centres comparteixen un consell assessor científic comú i un pressupost anual combinat de més de 200 milions d’euros. Van inscriure més de 5.700 pacients en assajos clínics el 2025. Tots estan afiliats a la Fundació La Caixa.
Un gegant amb peus d’argila
Les xifres confirmen el poder del model. Segons l’informe BioRegión 2025 de Biocat, Catalunya té 93 institucions de recerca i 1.500 empreses dedicades a les ciències de la salut, que representen el 8% del PIB regional i el 7% de l’ocupació. La regió representa el 92% de tots els assajos clínics actius a Espanya. A escala nacional, el sector biotecnològic representa 13.000 milions d’euros en ingressos i 131.000 llocs de treball.
Tot i això, Fabregat no amaga el principal punt de controvèrsia: “Tenim ciència de primer nivell i una xarxa hospitalària molt potent. El repte ara és transformar millor aquest coneixement en propietat intel·lectual, en negocis, productes i solucions que arribin al mercat i al sistema sanitari”. Passar del laboratori a la indústria continua sent, aquí com a tot arreu d’Europa, l’enllaç més feble de la cadena.
Vint anys de construcció, una dècada per convèncer
Vint anys després de la creació de Biocat, l’ambició ha crescut. El repte, segons Fabregat, “ja no és només créixer, sinó escalar”: enfortir la transferència de tecnologia, facilitar l’adopció de la innovació en el sistema sanitari, atraure i retenir el talent i la inversió internacional, i desenvolupar capacitats industrials en àrees estratègiques com les teràpies avançades i la IA aplicada a l’atenció mèdica.
Catalunya ha demostrat que sap com construir un ecosistema científic líder. El següent pas, transformar de manera sostenible aquesta ciència en indústria, en llocs de treball, en solucions per als pacients, serà la veritable prova de maduresa d’un model que la resta d’Europa està observant de prop.
