Una fotografia trobada en una antiga revista belga mostra per primera vegada com era la tomba original d’Antoni Gaudí a la cripta de la Sagrada Família. Un document històric adquirit gairebé per casualitat a internet per només deu euros.

Un segle després de la mort d’Antoni Gaudí, Barcelona continua descobrint fragments desconeguts de la vida del seu arquitecte més cèlebre. L’última troballa està relacionada amb la seva sepultura, situada a la cripta de la Sagrada Família.

Fins fa poc, no es coneixia cap fotografia que permetés observar amb precisió la primera làpida col·locada sobre la tomba de Gaudí l’any 1926. El seu aspecte només estava documentat a través d’un antic dibuix.

Una imatge publicada el 1935 a la revista belga Le Soir Illustré permet ara omplir aquest buit històric. La fotografia mostra dues persones agenollades davant la sepultura de l’arquitecte, en una escena aparentment preparada per il·lustrar un reportatge sobre la basílica.

Una descoberta històrica feta a eBay

El document va ser localitzat per Jesús Serdio i Julià Bretos, dos especialistes i divulgadors de l’obra d’Antoni Gaudí.

Jesús Serdio va trobar fa uns mesos un antic exemplar de Le Soir Illustré que estava a la venda a la plataforma eBay. El preu era de només deu euros. Els venedors no semblaven ser conscients de la importància de la fotografia que contenia la revista.

En estudiar la imatge, els dos investigadors van comprendre ràpidament que es trobaven davant de l’única fotografia coneguda, fins ara, de la primera tomba de Gaudí.

La revista ha estat lliurada posteriorment a l’arxiu de la Sagrada Família, que s’encarregarà de conservar-la. La descoberta s’ha fet pública coincidint amb el centenari de la mort de l’arquitecte, commemorat el 2026.

La primera tomba de Gaudí estava escrita en català

La fotografia mostra una làpida molt més senzilla que la que es pot veure actualment a la cripta.

La llosa original presentava simplement, amb lletres grans, el nom complet de l’arquitecte: «Antoni Gaudí i Cornet». També hi apareixien les inicials «ACS», corresponents a l’expressió catalana al cel sia.

Aquesta inscripció contrasta amb la de la làpida actual, instal·lada l’any 1939. Aquesta està escrita en llatí i inclou un text molt més extens que homenatja la fe, la vida i l’obra de l’arquitecte català.

Gaudí reposa a la capella de la Mare de Déu del Carme, dins la cripta de la Sagrada Família. Va morir el 10 de juny de 1926, tres dies després de ser atropellat per un tramvia als carrers de Barcelona. El seu funeral va reunir milers de persones.

Una làpida destruïda durant la Guerra Civil

La llosa fotografiada l’any 1935 ja no existeix. Va ser destruïda l’any següent, durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola.

El 1936, la cripta de la Sagrada Família va ser saquejada. La sepultura de Gaudí no va ser profanada directament, però les autoritats catalanes van ordenar obrir-la per comprovar que no s’hi haguessin amagat armes o explosius.

La primera làpida es va trencar durant l’operació. A l’interior, els agents no hi van trobar ni armes ni explosius: el fèretre de l’arquitecte continuava intacte.

Posteriorment, la tomba hauria estat coberta amb runa per evitar una possible profanació del cos. Acabada la guerra, l’any 1939, les restes van ser reconegudes i la sepultura es va tornar a tancar amb la nova làpida en llatí que els visitants poden veure avui.

Una nova peça en el trencaclosques de Gaudí

La troballa recorda que alguns aspectes de la història de Gaudí continuen sent desconeguts, malgrat els milers de llibres, estudis i fotografies dedicats a la seva obra.

La construcció de la Sagrada Família està àmpliament documentada des de finals del segle XIX. Per això, l’absència de fotografies conegudes de la primera tomba del seu arquitecte resultava especialment sorprenent.

Els investigadors no descarten que altres imatges continuïn amagades en revistes, arxius o col·leccions privades.

La fotografia trobada a Le Soir Illustré ofereix, ara com ara, un testimoni únic sobre l’aspecte original de la sepultura de l’home que va dedicar els últims anys de la seva vida a la basílica barcelonina.