El 2025, Catalunya va registrar 93 tirotejos, un augment del 35% respecte al 2024. El ritme s’ha accelerat des de l’inici del 2026: en només sis mesos, la regió ja ha registrat gairebé tants homicidis amb arma de foc com en tot l’any anterior. Tot i que això convida a fer comparacions amb Marsella, els experts demanen una visió més matisada.
El 10 de juny de 2026, un home va morir tirotejat al carrer de Balmes, al cor de Barcelona, just davant d’una comissaria de la Policia Nacional. En aquell moment, la ciutat estava immersa en l’operatiu de seguretat més extens dels darrers anys amb motiu de la visita del papa Lleó XIV. Tres dies abans, un altre home havia estat executat al districte de la Zona Franca sota una pluja de trets d’arma semiautomàtica.
El 23 de juny (la nit de Sant Joan) es van sentir trets en un pis del barri del Born de Barcelona; poc després, dos sospitosos van ser detinguts amb una arma i un quilogram de cocaïna al vehicle. Aquella mateixa nit, un home va ingressar a l’Hospital de Bellvitge amb una ferida de bala al genoll. En sis mesos, Catalunya ja ha registrat tants homicidis amb arma de foc com en tot el 2025. La pregunta que sorgeix és: segueix la regió la mateixa trajectòria que Marsella, sovint citada com un exemple d’advertiment a Europa pel que fa al tràfic de drogues?
«Comencem a reconèixer certs senyals»
En Muss B. és de Marsella. Fa uns deu anys que viu a Barcelona. Quan sent parlar de l’onada de tirotejos a Catalunya, hi ha alguna cosa que li resulta familiar. «El que em crida l’atenció és que em recorda les primeres fases de l’escalada del fenomen a Marsella. Aleshores, encara semblava que es tractava d’incidents aïllats, però, a poc a poc, aquestes notícies es van fer més freqüents i més visibles». Tanmateix, s’afanya a afegir que totes dues ciutats continuen sent «ben diferents», atesa la llarga trajectòria de crim organitzat a Marsella, que s’estén al llarg de diverses dècades.
El que més li preocupa és una altra tendència: «El risc que els ajustaments de comptes esdevinguin, a poc a poc, una cosa habitual en el panorama mediàtic. Això és el que va passar a Marsella; després de sentir-ne parlar tan sovint, aquests successos acaben percebent-se com una notícia més entre tantes d’altres».
El 10 de juny de 2026, un home mor d’un tret al carrer de Balmes.
Barcelona: un centre històric del crim
Per a Marc Balcells Magrans, director del Departament de Criminologia de la Facultat de Dret i Ciència Política de la UOC, la sorpresa no es troba allà on es podria esperar. «El fet que Barcelona sigui un centre del crim organitzat no sorprèn gens. D’una banda, hi ha el port; de l’altra, l’aeroport; i, finalment, la via que connecta França amb la resta d’Espanya». El crim organitzat, assenyala, és present a Barcelona «des del segle XIX».
El que és nou, però, és la recent coincidència de diversos incidents amb armes de foc en una ciutat on aquesta mena de violència havia estat poc habitual. L’homicidi del 10 de juny n’és l’exemple més destacat. Tot i això, Balcells resta importància a la interpretació simbòlica. «No és un desafiament a l’Estat. Aquests grups necessiten passar desapercebuts. La víctima va ser executada allà simplement perquè hi passava per casualitat». Va ser una qüestió d’oportunitat, no de provocació.
Grups de l’Europa de l’Est: un nou actor militaritzat
Darrere l’augment dels incidents amb armes de foc, els investigadors dels Mossos d’Esquadra assenyalen específicament clans de l’Europa de l’Est, sobretot de Montenegro. Se’ls atribueixen diversos homicidis recents —incloent-hi dos assassinats en tres setmanes al mateix carrer de la Zona Franca (l’últim, el 7 de juny) i, probablement, l’incident del carrer de Balmes.
Per a Balcells, aquests grups representen un canvi qualitatiu. «Arriben aquí amb una cultura de tinença d’armes i un accés fàcil a l’armament. El que preocupa és que estan altament militaritzats i són extremadament violents». La seva presència també té un efecte de contagi en els baixos fons locals. En vendre armes al mercat negre de Barcelona, faciliten l’accés a pistoles a delinqüents que abans no en tenien. «L’accés a les armes solia ser molt més difícil», assenyala el criminòleg. Així ho confirmen les dades dels Mossos: durant el primer trimestre del 2026, el 35% de les pistoles intervingudes en incidents eren armes de foc reals, en comparació amb el 28% del conjunt del 2025.
Objectes il·legals —inclosos fusells, munició i drogues— confiscats durant una operació policial contra el crim organitzat a Catalunya.
Barcelona no és Marsella… encara
Les xifres brutes suggereixen que cal relativitzar l’enrenou mediàtic. Marsella va registrar 17 morts relacionades amb el tràfic de drogues el 2025, en comparació amb les set de tot Catalunya, una regió amb gairebé deu vegades més població. A més, el 60% dels tirotejos a Catalunya l’any passat no van causar víctimes; es tractava principalment d’actes d’intimidació entre grups rivals.
En Muss B. ho confirma basant-se en la seva experiència personal: «No crec que la situació sigui comparable a la de Marsella, i no visc amb la por constant de rebre una bala perduda». Per la seva banda, en Balcells es nega a fixar terminis: «No m’atreviria a predir un calendari. La delinqüència és un fenomen profundament cultural i sociològic. No és una qüestió científica o mèdica en què es pugui dir que la màfia s’haurà arrelat d’aquí a deu anys».
La normalització: el perill real
En el que coincideixen tots dos és en el risc d’acabar-se habituant a la situació. Muss B. va veure com Marsella sucumbia gradualment a aquest fenomen: «He vist com aquest fenomen s’arrelava en una gran ciutat i es convertia en un problema recurrent. Vaig créixer en un barri obrer de Marsella i, en part, vaig decidir marxar de la ciutat per allunyar-me d’aquell entorn».
Balcells planteja la mateixa qüestió de manera més directa: «És que abans simplement no en parlàvem, o és que les execucions continuaven produint-se en barris marginats on es consideraven una cosa normal?». El desplaçament de la violència cap a zones més céntriques (com els carrers Balmes i Consell de Cent, o el barri del Born la nit de Sant Joan) potser no indica una escalada per si mateix, però fa visible el fenomen en llocs on no s’esperava. I és precisament aquesta visibilitat la que finalment ens obliga a afrontar la realitat.
