El termòmetre també es dispara sota l’aigua. A la Mediterrània, la temperatura augmenta ara molt més ràpidament que la mitjana mundial. Una acceleració especialment visible al voltant d’Espanya, amb conseqüències que es podrien fer sentir fins i tot a terra ferma.
Fins a sis graus per sobre del que és habitual. Aquesta és l’espectacular anomalia registrada en alguns punts de la Mediterrània durant el mes de juny passat. I darrere d’aquestes temperatures excepcionals s’hi dibuixa un fenomen més profund: el mar que banya bona part d’Espanya s’està escalfant a una velocitat especialment elevada.
Segons un informe internacional recollit per la cadena catalana 3Cat, les regions mediterrànies experimenten un escalfament clarament superior al que s’observa a escala planetària.
Claire Bergin, investigadora de la Universitat de Maynooth, a Irlanda, estima que l’escalfament arriba aproximadament als +2,9 °C a la Mediterrània oriental i als +3,4 °C a la part occidental respecte a les condicions preindustrials. Això representa més del doble de l’escalfament global del planeta i més del triple del dels oceans en conjunt. Una situació que situa directament les costes espanyoles i catalanes entre les zones especialment exposades.
Una Mediterrània cada vegada més calenta
Els rècords se succeeixen des de principis d’estiu. A finals de juny, les dades del programa europeu Copernicus mostraven anomalies d’uns 6 °C en algunes zones de la Mediterrània occidental, especialment al golf de Lleó. L’Agència Espacial Europea fins i tot va detectar localment diferències de fins a 8 °C als seus mapes respecte a la mitjana del període 1991-2020.
En termes més generals, la primera meitat del 2026 ha estat excepcionalment càlida. Entre gener i juny, la temperatura mitjana de la superfície de la Mediterrània va arribar als 18,07 °C, fet que converteix aquest període en el tercer més càlid mai observat. A més, prop del 98 % de la conca mediterrània va experimentar almenys un episodi d’onada de calor marina durant aquest període.
I el fenomen no es va aturar al juny. Aquest estiu també s’han observat temperatures espectaculars a les aigües espanyoles, amb 33,02 °C registrats per una boia a les Balears a principis d’agost.
Nits més difícils a la costa
Aquest escalfament no és només una mala notícia per als peixos. Les seves conseqüències també es fan sentir a terra. Una Mediterrània anormalment calenta transfereix més calor i humitat a l’atmosfera. En ciutats costaneres com Barcelona, això pot contribuir a mantenir temperatures nocturnes especialment elevades i fer que les nits d’estiu siguin més difícils de suportar.
Però el que més preocupa els científics és l’energia addicional disponible a l’atmosfera. Un mar molt calent afavoreix una forta evaporació i augmenta la quantitat d’humitat susceptible d’alimentar episodis de pluges intenses quan es donen les condicions meteorològiques adequades.
Els investigadors alerten així del risc de tempestes sobtades, intenses i destructives. En particular, estableixen una relació entre les temperatures excepcionalment elevades de la Mediterrània occidental i la intensitat de les pluges durant la DANA mortal que va afectar el País Valencià l’octubre del 2024.
Per tant, un mar calent no provoca, per si sol, una DANA. Però quan es produeix un episodi meteorològic favorable a les pluges torrencials, tota aquesta calor i humitat poden contribuir a alimentar-lo.
Sota l’aigua, les conseqüències també són visibles
El canvi és potser encara més espectacular sota la superfície. Algunes espècies busquen aigües més fredes i migren, mentre que les adaptades a temperatures elevades guanyen terreny. Aquests desplaçaments acaben modificant tota la cadena alimentària. Els científics han observat, per exemple, dofins que s’alimenten més de meduses quan les seves preses habituals, com el verat, són menys abundants.
Les espècies incapaces de desplaçar-se són encara més vulnerables. Coralls, esponges i macroalgues poden patir episodis de mortalitat massiva quan la temperatura supera de manera prolongada el seu llindar de tolerància. El problema és que la velocitat actual de l’escalfament podria superar la capacitat d’adaptació d’alguns organismes marins.
I els senyals continuen acumulant-se. Segons Copernicus, els oceans experimenten el 2026 una calor persistent i onades de calor marines especialment extenses. En aquesta nova geografia de l’escalfament climàtic, la Mediterrània apareix ja com un dels principals punts calents del planeta.
