Els grans incendis forestals són cada vegada més ràpids, intensos i difícils de controlar. Davant d’un foc capaç fins i tot de modificar les condicions atmosfèriques al seu voltant, investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona treballen en nous sistemes capaços de predir amb més precisió com avançaran les flames.
Els incendis forestals ja no són sempre focs que avancen de manera més o menys previsible sobre el territori. En les situacions més extremes poden assolir una intensitat tan elevada que superen la capacitat habitual dels equips d’emergència. Són els coneguts com a incendis de sisena generació.
Aquests grans focs alliberen tanta energia que poden generar les seves pròpies dinàmiques atmosfèriques. Les enormes columnes de fum i aire calent poden alterar el vent i modificar, al seu torn, la direcció i la velocitat de propagació de les flames.
Quan això passa, apagar l’incendi deixa de ser l’única prioritat. Els equips d’emergència han de concentrar-se sobretot a protegir poblacions, infraestructures i zones especialment vulnerables.
I aquí és on la tecnologia pot marcar la diferència.
Saber cap a on anirà el foc
Predir com evolucionarà un incendi permet anticipar quines zones poden quedar afectades, preparar evacuacions i distribuir millor els mitjans d’extinció.
Els ordinadors actuals tenen una capacitat de càlcul molt superior a la de fa només unes dècades i els nous algoritmes permeten realitzar simulacions cada vegada més ràpides. Però la potència informàtica no és suficient.
Per saber com avançarà un incendi cal disposar d’una enorme quantitat d’informació sobre el territori: quin tipus de vegetació hi ha, quina densitat té, el grau d’humitat, la topografia o les condicions meteorològiques. Especialment important és saber fins a quin punt està seca la vegetació. Com menys humitat conté, més fàcil és que les flames avancin ràpidament. El problema s’ha accentuat durant les últimes dècades.
Els períodes de sequera més llargs, les onades de calor i els estius secs coincideixen amb altres transformacions del territori, com l’abandonament de camps de conreu, la disminució de la ramaderia extensiva o l’expansió de les zones forestals. El resultat és una acumulació més gran de vegetació que, en condicions extremes, pot convertir-se en combustible per als incendis.
Per obtenir aquesta informació, els investigadors disposen avui de noves eines. Els satèl·lits, els drons i els sensors remots permeten observar amb gran precisió l’estat dels boscos. A aquestes dades s’hi afegeixen cada vegada més sistemes basats en intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic.
Aquestes tecnologies permeten generar mapes molt detallats del territori i actualitzar-los tenint en compte variables que poden canviar ràpidament, com l’estat hídric de la vegetació. L’objectiu és alimentar els simuladors amb dades tan precises com sigui possible. Perquè, davant d’un incendi, uns minuts poden ser decisius.
Simular un incendi abans que avanci
Els simuladors intenten reproduir digitalment el comportament de les flames. Una de les tècniques més utilitzades representa el perímetre de l’incendi mitjançant milers de punts. El sistema calcula cap a on avançarà cadascun d’aquests punts durant els instants següents i reconstrueix així la nova forma del foc.
A mesura que l’incendi creix, però, aquests càlculs es tornen molt més complexos. Per això, investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) treballen en nous sistemes dins del projecte SALUS, una iniciativa de col·laboració publicoprivada dedicada al risc d’incendis forestals.
L’objectiu és mantenir els principis físics dels models tradicionals, però aconseguir simulacions més ràpides i precises. Una de les claus d’aquests nous sistemes es troba en una tecnologia habitual en un àmbit aparentment molt diferent: els videojocs.
Els investigadors utilitzen GPU, els processadors gràfics presents en ordinadors d’alt rendiment i consoles, que també s’han convertit en essencials per al desenvolupament de la intel·ligència artificial.
La seva principal característica és que poden realitzar milers de càlculs simultàniament. Aplicat a un incendi, això significa que el sistema pot calcular en paral·lel l’evolució de milers de punts diferents del front del foc.
La simulació es torna així molt més ràpida. I com més ràpid pot calcular l’ordinador, més detallada pot ser la representació de l’incendi.
Prediccions en temps real
L’objectiu final no és simplement obtenir simulacions més espectaculars en una pantalla. La gran ambició és poder oferir prediccions útils pràcticament en temps real als responsables de gestionar una emergència.
Aquestes eines podrien ajudar a determinar quines carreteres s’han de tallar, quins municipis convé evacuar primer o en quines zones s’han de concentrar els bombers. Però la tecnologia també pot actuar molt abans que comenci un incendi.
Les simulacions permeten estudiar escenaris de risc, detectar zones especialment vulnerables o decidir en quins punts cal actuar sobre la vegetació per limitar la propagació d’un futur foc. En un context en què els incendis forestals extrems poden ser cada vegada més difícils de gestionar, la capacitat d’anticipació es converteix en una eina essencial. La tecnologia no impedirà per si sola que es produeixin els incendis.
Però saber amb més precisió on, com i a quina velocitat poden avançar les flames pot ser determinant per evitar que un foc acabi convertint-se en una catàstrofe.
