Milers de tones de residus procedents de França haurien estat transportades i abocades il·legalment en diversos municipis catalans. Fins ara, els investigadors han identificat unes 46.000 tones, però aquesta xifra podria representar només una part d’un tràfic de dimensions molt més grans.

Unes 46.000 tones de residus importats il·legalment des de França han estat localitzades en diferents punts de Catalunya. La investigació, encara oberta, podria revelar que el volum real de deixalles transportades a territori català és molt superior.

Segons fonts pròximes al cas citades pel diari català ARA, les 46.000 tones detectades fins ara només serien una part dels residus implicats en aquesta xarxa internacional. La quantitat definitiva no es podrà determinar fins que acabin les investigacions policials i judicials.

Les primeres informacions facilitades per la Guàrdia Civil assenyalaven principalment el municipi de Sant Esteve Sesrovires, a la comarca del Baix Llobregat. No obstant això, altres localitats catalanes també podrien haver rebut residus procedents de França.

Entre els municipis potencialment afectats hi ha Rubí, al Vallès Occidental; Riba-roja d’Ebre, a la Ribera d’Ebre, i Pujalt, a la comarca de l’Anoia. En alguns casos, els ajuntaments asseguren que no havien estat informats oficialment de l’existència d’aquesta investigació.

Una investigació internacional sota secret de sumari

L’operació està dirigida conjuntament per les forces de seguretat espanyoles, Europol i la Gendarmeria francesa. El cas continua sota secret de sumari, una circumstància que limita considerablement la informació disponible.

Diversos ajuntaments implicats afirmen que encara no han rebut dades oficials sobre l’abast de la investigació ni sobre la possible presència de residus il·legals als seus municipis.

Un representant municipal citat per la premsa catalana va qualificar la situació d’«inversemblant». Segons va explicar, fins que no es va fer pública l’operació policial, l’Ajuntament desconeixia completament que el municipi pogués formar part d’una xarxa internacional de tràfic de residus.

Els consistoris potencialment afectats esperen ara conèixer la localització exacta dels abocaments, el tipus de materials dipositats i el risc ambiental que poden representar. També estudien personar-se com a acusació particular en el procediment judicial.

L’objectiu és poder reclamar responsabilitats, exigir la retirada dels residus i recuperar els terrenys afectats.

Preocupació per l’abocador de Pujalt

Un dels punts investigats podria estar situat al municipi de Pujalt, a l’Anoia. L’abocador es troba aproximadament a 200 metres del nucli de la Guàrdia Pilosa.

Una associació local denuncia des de fa mesos el que considera una ampliació desmesurada de les instal·lacions. L’entitat reclama el tancament definitiu de l’abocador i alerta de les possibles conseqüències per al medi ambient i per als habitants de la zona.

L’activitat de la instal·lació està suspesa des de fa aproximadament tres mesos. La paralització es va produir després d’una denúncia relacionada amb diverses modificacions importants que, presumptament, s’haurien executat sense adaptar prèviament la llicència administrativa.

La investigació haurà de determinar ara si aquest emplaçament també va rebre residus transportats il·legalment des de França i si la documentació presentada per justificar-ne l’entrada era falsa.

Més d’un centenar d’agents desplegats a França i Catalunya

La investigació va començar l’any 2022, però va experimentar una acceleració decisiva els dies 23 i 24 de juny de 2026.

Durant aquelles dues jornades, més d’un centenar d’agents van participar simultàniament en una gran operació policial al sud-est de França i en diversos punts de Catalunya.

El dispositiu va mobilitzar unitats especialitzades en protecció del medi ambient, investigació criminal, delictes fiscals, control de fronteres i seguretat pública.

A la demarcació de Barcelona es van efectuar tres escorcolls en domicilis particulars i seus d’empreses situades a Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei i Sant Esteve Sesrovires. També es va escorcollar un domicili a la demarcació de Girona.

Els agents buscaven documentació, registres de transports, factures, contractes i altres elements que permetessin reconstruir el funcionament de la presumpta xarxa.

La investigació intenta determinar quines empreses transportaven els residus, qui autoritzava els trasllats, quins documents s’utilitzaven i quants abocaments es van efectuar realment a Catalunya.

Riba-roja d’Ebre nega l’existència d’abocaments fraudulents

L’Ajuntament de Riba-roja d’Ebre també assegura que no ha rebut informació oficial sobre la investigació.

L’alcalde del municipi, Miquel Cervelló, descarta que s’hagin produït abocaments fraudulents al terme municipal. Segons explica, l’abocador està situat a l’aire lliure i els materials descarregats pels camions són visibles.

Per aquest motiu, considera difícil que s’hi hagin pogut dipositar residus de manera clandestina sense que els responsables de la instal·lació o les autoritats locals en tinguessin coneixement.

La situació, però, és diferent a Sant Esteve Sesrovires, on l’Ajuntament ja havia detectat irregularitats abans que es conegués l’existència de l’operació internacional.

Més de 800.000 euros de sanció a Sant Esteve Sesrovires

L’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires va detectar fa uns mesos diversos abocaments il·legals o efectuats sense autorització en dues parcel·les del municipi.

El consistori va obrir dos expedients administratius que van acabar amb una sanció superior als 800.000 euros.

A més de la multa, l’Ajuntament va ordenar que els responsables restauressin els terrenys afectats i retiressin els materials dipositats irregularment.

Els fets també van ser comunicats a la Fiscalia de Medi Ambient i als jutjats de Martorell.

Segons l’alcaldessa, Roser Brosed, una nova inspecció realitzada fa poques setmanes amb la Guàrdia Civil va permetre descobrir que s’havien dipositat nous residus sense autorització a les mateixes parcel·les.

Aquest descobriment va reforçar les sospites sobre la possible continuïtat de les activitats il·legals, malgrat les sancions i els procediments administratius oberts anteriorment.

El municipi treballa ara per retirar les substàncies contaminants i recuperar els terrenys. L’Ajuntament també preveu personar-se com a acusació particular en el procés judicial.

Una investigació iniciada en terres agrícoles

Les primeres investigacions es van iniciar quan la Guàrdia Civil va inspeccionar una instal·lació sospitosa d’abocar en terrenys agrícoles materials procedents de zones contaminades per grans obres realitzades a Barcelona.

Durant les comprovacions, els agents haurien descobert que una part dels residus no procedia de Catalunya, sinó que havia arribat directament des de França.

A partir d’aquell moment, la investigació va adquirir una dimensió internacional.

Segons la policia, l’organització utilitzava documents falsos per transportar a Espanya residus municipals i industrials francesos. Aquesta documentació hauria permès presentar les deixalles com a materials autoritzats o aptes per rebre un tractament que, en realitat, no s’arribava a efectuar.

Una vegada a Catalunya, els residus haurien estat enterrats, abandonats o dipositats en terrenys sense respectar les mesures de seguretat ambiental obligatòries.

Aquest tipus de pràctiques pot provocar contaminació del sòl, afectacions als aqüífers i riscos per als ecosistemes i per a la salut pública, especialment quan es desconeix la composició exacta dels materials abocats.

La investigació haurà d’aclarir quin tipus de residus van entrar a Catalunya, si contenien substàncies perilloses i quines empreses o particulars van obtenir beneficis econòmics amb aquestes operacions.

Quatre persones detingudes

L’operació policial ha provocat fins ara la detenció de quatre persones.

Es tracta de dos homes de 39 i 70 anys, de nacionalitats espanyola i francesa, i de dues dones de 62 i 66 anys, de nacionalitats espanyola i italiana.

Els investigadors intenten determinar el paper de cadascuna d’aquestes persones dins de la presumpta xarxa, així com les seves possibles connexions amb empreses dedicades al transport, la gestió o el tractament de residus.

L’Agència de Residus de Catalunya ha confirmat que col·labora amb les forces de seguretat encarregades del cas. No obstant això, l’organisme català afirma que no pot proporcionar més informació mentre la investigació continuï sota secret de sumari.

Un tràfic que podria superar àmpliament les 46.000 tones

La principal incògnita és ara determinar la dimensió real del tràfic.

Les 46.000 tones identificades fins avui podrien acabar representant una xifra menor en comparació amb el volum total de residus transportats il·legalment des de França.

Els investigadors hauran d’analitzar els registres de centenars de transports, identificar els camions utilitzats, comprovar les rutes seguides i localitzar totes les parcel·les, instal·lacions i abocadors que podrien haver rebut els materials.

També caldrà establir durant quant de temps va funcionar la xarxa i calcular els beneficis obtinguts gràcies a l’estalvi dels costos legals de tractament dels residus.

Mentrestant, els municipis afectats esperen obtenir informació concreta per poder retirar les deixalles, restaurar els espais contaminats i reclamar responsabilitats als presumptes autors.

Una investigació que va començar amb uns abocaments sospitosos en terrenys agrícoles ha acabat revelant un possible sistema internacional de tràfic de residus entre França i Catalunya. El volum definitiu de deixalles, el nombre de municipis afectats i l’impacte ambiental real encara estan per determinar.