Un ampli estudi sobre la cistella de la compra a Espanya demostra que, per a un mateix conjunt de productes, el preu final pot variar enormement segons el supermercat escollit.
Uns quants cèntims en la llet, cinquanta cèntims més en el peix, un euro extra en un producte de neteja. Per separat, les diferències semblen insignificants. Sumades al llarg de dotze mesos, poden arribar a representar més d’un sou.
Segons l’últim estudi anual de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), una llar pot estalviar de mitjana 1.310 euros l’any si fa la compra als establiments més barats en lloc dels més cars. Això representa aproximadament un 20 % d’un pressupost anual mitjà de 6.602 euros destinat a la cistella analitzada per l’associació.
Fer la compra a Espanya: a Barcelona, gairebé 1.823 euros de diferència
L’OCU ha analitzat 101.520 preus en 690 establiments, tant físics com en línia, repartits per 189 ciutats espanyoles.
La seva cistella de referència inclou 244 productes: fruita, verdura, carn, peix, aliments envasats, articles d’higiene i productes de neteja, tant de grans marques com de marques blanques.
A Barcelona, la diferència pot arribar als 1.823 euros anuals per a una llar mitjana. La capital catalana figura, de fet, entre les capitals de província on el nivell general de preus és més elevat a Espanya. Catalunya, en conjunt, tampoc no és precisament un territori econòmic per omplir la nevera. L’OCU situa la comunitat entre les més cares, i Cerdanyola del Vallès apareix fins i tot entre les ciutats espanyoles amb els nivells de preus més alts.
A Madrid, entre l’establiment més barat i el més car analitzats per l’associació, la diferència anual pot arribar als 4.381 euros. És el rècord estatal.
Els productes frescos continuen disparant-se
L’estudi també deixa una petita bona notícia: l’augment dels preus s’alenteix. La cistella de l’OCU s’ha encarit un 1,8 % en un any, l’increment més baix registrat en els últims cinc anys.
Però darrere d’aquesta mitjana relativament moderada s’amaga una realitat molt menys favorable quan s’arriba a les seccions de productes frescos. El peix ha pujat un 8,6 % en un any, la carn un 3,7 %, mentre que les fruites i verdures s’han encarit un 3,5 %. En conjunt, els productes frescos costen un 4,7 % més que fa un any.
Alguns aliments han experimentat fins i tot pujades espectaculars. Els tomàquets s’han encarit més d’un 33 %, les llimones un 25 %, la coliflor gairebé un 23 % i les albergínies més d’un 20 %. En canvi, els plàtans de Canàries, les carxofes i alguns productes no alimentaris han baixat de preu.
Si es mira l’evolució dels últims cinc anys, el balanç és molt més sever. Els productes alimentaris analitzats per l’OCU acumulen una pujada del 39,5 %. És a dir, encara que la inflació es moderi, els preus continuen situats en nivells històricament elevats.
Mercadona, Lidl i Aldi han abaixat els preus
Vuit cadenes han reduït, però, el seu nivell de preus respecte de l’any anterior: Consum, Familia, Supeco, E.Leclerc, Aldi, Mercadona, Lidl i Carrefour Market. En canvi, BM Urban i Ahorramás es troben entre les poques grans cadenes que han incrementat els seus preus per sobre de la inflació general.
En termes absoluts, Supermercados Dani, amb una presència principalment a Andalusia, encapçala la classificació de les cadenes més barates, per davant, entre d’altres, de Family Cash, Tifer, Alcampo i Supeco.
Entre les cadenes presents en bona part d’Espanya, Alcampo continua sent una de les opcions més econòmiques. A l’altre extrem de la classificació hi ha, entre d’altres, Hipercor, El Corte Inglés, Supercor i Sánchez Romero. Els establiments Sánchez Romero de Madrid figuren entre els supermercats més cars analitzats aquest any.
Fer la compra a Espanya canviant d’hàbits
La conclusió de l’estudi és, en definitiva, força senzilla: amb productes comparables, el lloc on s’omple el carro pot pesar gairebé tant sobre el pressupost com allò que s’hi posa dins.
I la geografia hi té molt a veure. Les ciutats més barates es concentren especialment al País Valencià. Torrent encapçala la classificació, seguida de Vila-real i Santa Pola. En canvi, diversos municipis benestants de la Comunitat de Madrid, el País Basc i algunes ciutats catalanes se situen a la part alta de la classificació de preus.
En un context en què els aliments continuen sent gairebé un 40 % més cars que fa cinc anys, comparar supermercats ja no és només un hàbit propi dels consumidors més estalviadors.
