L’oferta d’habitatges mai no havia estat tan baixa a Barcelona, mentre que el nombre de nouvinguts no para d’augmentar. Aconseguir un pis requereix ara paciència i estratègia.
Són les 8.30 d’aquest dimecres al matí a Barcelona. La Lucie, redactora de 31 anys, es connecta com cada dia a Idealista, el principal portal immobiliari espanyol. El seu pressupost: 1.500 euros. Idealment, li agradaria viure a Gràcia o a l’Eixample, però des de fa unes setmanes ha ampliat la zona de cerca. «No voldria rebaixar gaire els meus criteris, aguanto, però només aconseguir una visita ja és molt difícil».
Aquest matí hi ha 542 anuncis de pisos per 1.500 euros o menys, dels quals només 133 ofereixen un contracte de llarga durada. Entre l’Eixample i Gràcia, la xifra es redueix a 30. La resta d’anuncis, és a dir, el 75 % dels habitatges que s’ofereixen actualment, són contractes temporals destinats a residents de menys d’un any: estudiants, treballadors desplaçats durant un període curt o persones que segueixen un tractament mèdic a Barcelona.
La Lucie troba un pis de 70 metres quadrats per 1.400 euros, publicat el dia anterior. Però l’anunci especifica que l’agència ja ha rebut 248 missatges. «Ni tan sols val la pena intentar-ho, ja és massa tard». Ràpidament passa a un altre pis, aquesta vegada a Gràcia i publicat aquell mateix matí. Una gerra d’aigua freda: ja s’hi han enviat 482 missatges.
Una realitat que s’ha convertit en quotidiana tant per a tots els nouvinguts que busquen pis com per als professionals del sector. «Els pisos d’entre 1.400 i 1.800 euros, que són els més buscats, sovint reben 500 sol·licituds de visita en pocs dies», explica Olivier Goldstein, caçador de pisos per a A Place to Live i copresentador del pòdcast Immobilier en Espagne : mode d’emploi. Fins i tot en els segments de gamma més alta, la recerca s’ha tornat complicada. «Recentment, un pis de 3.200 euros a Sarrià va rebre 60 sol·licituds, una xifra molt elevada».
Tècniques de venda per aconseguir un lloguer
Davant d’aquesta competència, desenvolupar estratègies s’ha tornat essencial. És el que ha fet la Caroline, que ha decidit tornar a viure a Barcelona amb la seva família després de quatre anys de retorn a França. «Em vaig unir a diversos grups de WhatsApp francòfons, sobretot grups de barris, i hi vaig publicar missatges explicant que buscava pis». Aquesta comercial de 36 anys explica que va obtenir «algunes pistes molt serioses» de persones que deixaven el seu pis coincidint amb les dates de la seva arribada.
Però és a Idealista on troba el pis dels seus somnis. «Vaig insistir a l’agència fins a l’extenuació per aconseguir una visita», explica. Al mateix temps, envia el seu dossier a tots els treballadors dels quals aconsegueix trobar l’adreça electrònica. I no es tracta d’un dossier qualsevol. «Vaig preparar un PDF bonic que desperta curiositat. Em poso en el lloc del propietari per fer que tingui ganes de llogar-me el seu pis».
Finalment aconsegueix la visita, que farà per videotrucada gràcies a una amiga que és a Barcelona, ja que ella encara es troba a França. «De seguida proposo quedar-me’l, però l’agència em diu que encara tenen desenes de visites després de la meva i que, a més, són persones que ja són aquí!». Finalment, la Caroline aconsegueix el contracte i s’instal·la a Gràcia. A partir de la seva experiència, i paral·lelament a la seva feina assalariada, posa en marxa un servei per ajudar els llogaters que busquen pis a preparar un dossier atractiu.
«És molt important omplir bé el perfil d’Idealista i dedicar temps a redactar una descripció personal que vagi més enllà dels ingressos», afegeix Olivier Goldstein. Ell utilitza l’eina Getprio, que permet rebre els nous anuncis publicats a Idealista una mica abans que el portal enviï les seves notificacions. Un avantatge considerable tenint en compte el nombre de sol·licituds que es reben. «L’agència o el propietari no miraran desenes o centenars de perfils, simplement estudiaran els primers que hagin rebut», explica el professional, que també troba molts pisos per als seus clients a través de la seva pròpia xarxa off-market.
La situació pot millorar durant els pròxims mesos, un cop passat l’allau de l’inici de curs? Poc probable, segons els experts. «Amb les eleccions municipals i legislatives de l’any vinent a tocar, és probable que els propietaris amb contractes de lloguer que acaben pròximament esperin a veure qui guanya abans de tornar a posar el seu habitatge al mercat, per valorar les noves mesures o restriccions que es puguin aplicar». Per tant, la recerca d’un habitatge a Barcelona podria complicar-se encara més.
