Mentre els preus a les benzineres es disparen a Espanya i l’escassetat afecta algunes estacions de servei franceses, preocupa el risc d’una interrupció del subministrament. Però la situació espanyola és, de moment, molt diferent de la del seu veí francès. Anàlisi.
Els automobilistes espanyols tornen a veure com augmenta la factura. El preu mitjà de la gasolina va arribar als 2 euros per litre la setmana passada, és a dir, un augment del 2,88 % en només set dies. El dièsel també se situa ara en 2 euros per litre, després d’un increment setmanal del 2,17 %, segons les dades del Butlletí Petrolier de la Unió Europea. La gasolina encadena així onze setmanes consecutives de pujades i acaba d’assolir un nou màxim anual. Pel que fa al dièsel, l’augment ja ha absorbit una gran part de la rebaixa fiscal aplicada al setembre.
Aquesta escalada arriba mentre el barril de Brent es mou al voltant de la barrera simbòlica dels 100 dòlars: dimarts cotitzava a 97,86 dòlars, en un context internacional marcat per la guerra a l’Iran.
Espanya, menys exposada al risc d’escassetat
Malgrat aquesta forta pujada dels preus, Espanya sembla relativament protegida davant una possible escassetat de carburants. Segons una anàlisi de la plataforma d’inversió XTB, el país disposa de vuit refineries, cinc de les quals pertanyen a Repsol, i depèn molt menys del petroli procedent de l’Orient Mitjà que altres països europeus. Segons les dades de la Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers (Cores), les importacions procedents de l’Orient Mitjà només representen el 5,5 % del subministrament espanyol.
Espanya també depèn relativament poc de les importacions de productes ja refinats. Al juliol, només el 18,7 % del dièsel consumit al país era importat. Durant els set primers mesos de 2026, aquesta proporció se situava en el 23,3 %. La dependència és encara més baixa en el cas de la gasolina: les importacions representaven el 8,5 % del consum al juliol i el 14,2 % des de principi d’any. El querosè constitueix el punt més sensible, amb una dependència de les importacions del 34,1 %, segons les xifres citades per XTB.
Els preus preocupen més que les existències
Si, per tant, una escassetat no constitueix ara com ara el principal escenari temut a Espanya, l’escalada dels preus s’està convertint en un problema econòmic i polític. Des de l’1 de setembre, el mecanisme fiscal espanyol ha elevat fins als 20 cèntims per litre la rebaixa aplicada al dièsel, en resposta al fort augment registrat al juliol. En el cas de la gasolina, en canvi, la reducció ha passat de 10 a 5 cèntims per litre.
Però en el cas del dièsel, una gran part d’aquesta ajuda fiscal ja ha estat absorbida per l’augment dels preus a les benzineres. El ministre espanyol de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, va demanar dilluns més flexibilitat a la Unió Europea per evitar que l’escalada del preu dels carburants es traslladi íntegrament als consumidors i provoqui, segons les seves paraules recollides per Europa Press, la «destrucció» de sectors importants vinculats al transport.
El malestar també s’estén al sector agrícola. Les organitzacions Asaja, COAG i UPA han anunciat mobilitzacions urgents arreu d’Espanya contra un augment del preu del carburant que qualifiquen d’«insostenible», i consideren que el sector es troba en una «situació límit».
A França, una de cada set benzineres té dificultats
A l’altra banda dels Pirineus, el problema ja no afecta només els preus, sinó també la disponibilitat del carburant.
Segons les dades del govern francès citades per Europa Press, el 14 % de les estacions de servei franceses tenien, el 22 de setembre a les 9 del matí, dificultats de subministrament d’almenys un carburant. Dos dies abans, aquesta proporció arribava al 17 %, és a dir, aproximadament una de cada sis benzineres.
Aquestes xifres no signifiquen, però, que totes aquestes estacions estiguin completament sense carburant: les autoritats franceses consideren que una estació té dificultats des del moment en què almenys un dels carburants analitzats, gasolina o dièsel, no està disponible.
Segons XTB, el 86 % de les estacions afectades pertanyerien a la xarxa de TotalEnergies. Els límits de preus aplicats pel grup haurien concentrat una part de la demanda en les seves estacions en un context de forta pujada general dels preus.
Però el problema també seria estructural. França només disposa de sis refineries i ha d’importar aproximadament la meitat del dièsel que consumeix, del qual entre un 20 i un 30 % procediria de l’Orient Mitjà. La seva dependència seria encara més elevada en el cas del querosè: aproximadament el 70 % de les necessitats serien cobertes amb importacions.
Emmanuel Macron ha demanat a Brussel·les que estudiï una flexibilització temporal d’algunes normes europees sobre els carburants, amb l’objectiu de permetre que les refineries franceses augmentin la producció.
Ara com ara, la comparació amb França suggereix, doncs, que el principal risc immediat per als automobilistes espanyols continua sent més aviat el preu d’omplir el dipòsit que no pas l’escassetat de carburant.
